Biografias

GUILHÈM LO GRAND

 

Christian Andreu.- L’An 785 la vila uèi catalana de Girona èra conquistada per  una armada occitana amb una majoritat de soldats tolosans e narboneses. La vila laissava aital enrè la dominacion araba qu’aviá patit dempuèi l’an 711, e venguèt partida de la Gotia, una marca meridionala que lo Ducat d’Aquitània, e que Guilhèm lo Grand n’èra lo dirigent, aviá a l’epòca. Será  vila aquitana e tolosana ( e doncas occitana) fins a la creacion del Comtat de Girona, desenats d’ans puèi.

​Atal, e maugrat l’esforç de l’istoriografia espanhòla e francesa en tot soslinhar que lo començament de la conquista de tèrras peninsularas a Catalonha comencèt amb de francs , la realitat foguèt una autra. Foguèt gestionada per Guilhèm, duc d’Aquitània – ne foguèt lo primièr dempuèi la sieuna creacion per Carlesmanhe en 781 – après la peticion del quite emperaire franc.

Totun, es encara uèi un personatge gaire conegut. Nascut vèrs l’an 768 e mòrt en 812, Guilhèm d’Aquitània, duc d’Aquitània, marqués de Septimània e Comte de Tolosa dempuèi l’an 790, foguèt fin finala canonizat e uèi es Sant Guilhèm de Gellona.

Mas las annadas finalas de la sieuna vida amagan pas sas escadudas militaras. Cosin de l’Emperaire Carlesmanhe e felen de Carles Martèl, en l’an 785 decidís d’acceptar la demanda imperiala e espandir lo Ducat d’Aquitània vers l’autre costat dels Pirenèus. La presència araba ailà encara es fòrta e cal aver una vila pro poderosa entà los arrestar; la tòca militara causida serà Girona.

Girona, vila aquitana

Alara, e amb una armada formada bàsicament per de tolosans, mas atanben del Conflent e del Roselhon, e amb l’ajuda d’Ademar de Narbona comencèt lo sètge de Girona, La vila tombet lèu e poguèt èsser creada la Gotia coma territori fronterièr a l’autre costat dels Pirenèus del ducat aquitan. 15 annadas apuèi atanben participariá en la conquista de la Barshilona araba.

La sieuna importància dins l’epòca foguèt clau. Paire de Berà, lo primièr comte qu’aguèt la nova Barcelona crestiana (que coma sa maire èra tanplan occitan) aguèt tres filhs amb sa primièra femna Cunegunda d’Austràsia e 8 mai de la segonda (Guitbarga). Filhs sieus tanben foguèron Gaucelm de Rosselhon e Bernat de Septimània, personatge aquel clau dins la mitologia catalana de la creacion d’aquela nacion.

Guilhèm d’aquitània demora doncas dins l’istoriografia catalana e occitana del sègle VIII coma una figura clau. Testimòni real de l’importància politica e culturala qu’Occitània aguèt dins lo procés de creacion nacionala e culturala d’una nacion sòr: Catalonha.