Biografias

LO PRIMIÈR MAHDI AFRICAN

La biografia d’Abd al-Mu’min es ligada estrechament amb l’istòria de l’epòca medievala, mai que mai, del sègle XII. Atal, e aprés d’annadas de particularismes cada còp mai fòrts, Abd al Mu’min poguèt tornar amassar dins un solet estat totes los païses musulmans d’Africa. E mai enlà encara, pr’amor que totes los territòris islamics de la peninsula iberica atanben demorèron sa volontat. El foguèt lo primièr califa de l’Empèri Almohade.

La sieuna biografia (1094-1163) es doncas ligada als movements de renovacion religiosa islamica que patiguèt Africa aprés la decadéncia dels amoravides. Nascut al pichon vilatge de Tagra – qu’a l’epòca aperteniá al reialme dels Hammadids, uèi Oran – marchèt lèu a Tlemcen per aprene lo camin esperital dels Figh.

Abans poder finir d’aprene aquela tradicion islamica coneguèt ibn Tumart, que viatjava cap a l’oèst, al Marròc. Al Mu’min demorèt amb el e ne venguèt lèu un afogat. D’efièch ibn Tumart èra lo cap d’una nòva sècta religiosa islamica nomentada Almohades, que demandava tornar a la puretat de l’Islam.

Apuèi venguèt que se declarèt Mahdi e opausant de la dinastia governanta d’alavetz, los almoravides. Lèu foguèt creat un pichon grop d’afogats que marchèt a las montanhas de l’Atlas per ganhar de fòrça e poder crear una armada.

Quora lo Mahdi moriguèt

En 1128 ibn Tumart moriguèt après una grèva desfacha militara en una batalha amb los almoravides. Fin a 3 ans foguèt la sieuna mòrt considerada secrèta: caliá aver mai d’òmes e d’armas per la lucha contra los almoravides. Apuèi aquel periòde Abd al Mu’min ja èra lo cap del pichon estat almohade de l’Atlas que s’enaucèt en armas contra los almoravides.

Pauc cha pauc conquistèron de primièr l’Atlas, puèi los replanats mai baisses e fin finala tota la region del Rif. Ailà, a Tlemcen, establiguèt Abd al-Mu’min la sieuna nòva capitala almohada. Fins l’an 1145 la lucha aguèt coma tòca la mòrt de Reveter, lo mercenari catalan al servici del califa almoravide car aquel dirigissiá l’armada estalala d’aquela dinastia.

Foguèt pas fins que poguèren véncer aquel en batalha dubèrta que tot anèt a melhor. Aprés la mòrt de Reveter – aucit crucificat – ganhèron lèu la còsta e comencèron lo sètge de Marraquèsh, que tombèt dos ans aprés. Fins a 30.000 almoravides foguèron aucits quora los amohades dintrèron a la vila.

Abd al Mu’min destrusiguèt alara lo palais almoravide e las sieunas mosquetas e espandiguèt son empèri fins Egipte: en 1151 tornèt conquistar la peninsula iberica islamica e ataquèt puèi Ifriqiya, alara jos lo contraròtle del rei Guilhèm lo Demòni, normand de Sicília. Seriá pas fins 1160 qu’Ifriqiya tombariá davant una flòta almohada de mai de 70 vaissèls.

Alara, e aprés aver conquistat Marròc, Argeria, Tunisia, Libia e la peninsula iberica moriguèt sul pic en 1163. Lo sieu legat aviá de demorar de sègles mas los estats crestians de la peninsula iberica provoquèron la sieuna casuda aprés la victòria de Navas de Toloda (1212). Totun, l’influéncia del movement religiós e sa filosofia es arribada fins uèi lo jorn a tot lo mond islamic.