Biografias

LO BASTIDOR D’UN EMPÈRI GIGANT

Christian Andreu.- A l’America meridionala indigèna d’uèi lo jorn la figura de Manco Capac (Manqu Qhapaq en quechua) es encara fòrça estimada. Mas es demorat fòrça temps per l’istoriografia peruana per poder demostrar la sieuna existéncia. Fins fa pas gaire èra considerat que foguèt solament una legenda inca e pro. La confirmacion arqueologica del palais d’Inticancha poguèt confirmar, fin finala, la vertat d’una part de la legenda que ne parlava.

Demest las òbras e leis fachas per Manco Capac i auriá lo puniment amb mòrt per omicidi, o raubament e la religion del solelh.

Maugrat tot, encara i a de discussions arqueologicas sus l’epòca que demorèt Manco Capac. Qualqu’unes istorians afirman que regnèt entre los ans 1021 e 1062 d.C. D’autres encara dison qu’aquela epòca es fòrça luenhana al temps e que cal situar la sieuna vida entre las annadas 1226 e 1256 d.C (auriá doncas regnat atal entre 30 e 41 nas maugrat que la sieuna vida seriá estada fòrça mai longa – prèp de 60 annadas).

Uèi l’istoriografia oficiala a confirmat que Manco Capac foguèt lo fondador del Reialme Inca. Aquel fach seriá arribat aprés una fugida d’un grop d’etnia taipicala – que fugirián de la conquista aimara – e d’un exòde qu’auriá demorat fòrça annadas. Pendent aquel seriá nascut Manco Capac e maugrat qu’es vertadièr qu’una legenda, la sieuna llegenda parla pas de prètzfachs extraordinaris Manco Capac e la sieuna sor Mama Ocllo, serián paire e maire de Sichi Roca, lo primièr rei inca. La legenda afirma qu’èran filhs ambedos del solelh e que serián estats arribats a la val de Cuzco ont aurián fondat aquela vila. Una legenda fòrça reala.

Uèi es sauput que Manco Capac nasquèt a la vila de Tamputoco, a la província de Pumuarco, atanben a la val de Cuzco – Qosqo en quéchua-. Son paire foguèt Apu Tambo, qu’amassèt plusors familhas d’etnia taipicala e fugiguèron pendent mai de 20 ans fins arribar a Cuzco. Pendent l’exòde seriá nascut Manco Capac e quora arribèron al luòc que puèi seriá la vila de Cuzco Apu Tambo ja seriá mòrt.

L’òbra del primièr inca

Demest las òbras e leis fachas per Manco Capac i auriá lo puniment amb mòrt per omicidi, adulteri o raubament, l’obligacion d’aver una femna dins la quita familha, mas pas abans 20 ans d’edat, e la religion del solelh.

Pr’aquò Manco Capac bastiguèt lo palais d’Inticancha, lo Temple de Solelh e l’Ostal de las Vèrges restacadas amb aquela religion. Manco Capac seriá arribat a Cuzco amb solament un desenat de familhas taipicala e del temps que fondèt la vila calguèt luchar e desfachar d’autras tres etnias pichonas que demoravan al luòc: los Sahuar, los Hualla e los Ayar ucho.

La confirmacion arqueologica del palais d’Inticancha poguèt confirmar, fin finala, la vertat d’una part de la legenda que ne parlava.

Ambe sos quatre fraires fondèt quatre barris dins Cuzco: Chumbicaucha ( dels terriseires), Quinticancha (dels trabalhaires de las flors), Sairecancha (del tabac) e Yuranbuycancha (desconegut).

Pasmens, un còp a Cuzco, aquel pichon grop, amb lo nòu Inca Manco capaç èra solament una etnia pus dins la val de Cuzco. D’autras etnias mai fòrtas coma la Confederacion Ayamarca e Pinagua del nòrd vesián los incas coma d’ocupaires estrangièrs. E lo quite Manco Capac e encara son filh Sinchi Roca demorèron pendent tota la sieuna vida en de luchas per aparar Cuzco de lors enemics.

Manco Capac moriguèt, totun, de mòrt naturala e son cors foguèt momificat. L’Inca Pachacutec ordenariá lo menar al lac Titicaca. Seriá aquel meteis emperaire inca posterior a Manco capaç que creariá la legenda sus l’arribada a la val de Cuzco. Un fach qu’ara ja es estat confirmat que se debanèt vertadièrament. Pr’aquò Manco Capac es considerat uèi una de las personas istoricas mai importantas d’America del Sud medievala.