SANT BERTRAN DE COMENGE, UA VILA ISTORICA

Francesc Sangar.- Era vila de Sant Bertran de Comenge, considerada coma ua des “mès polides ciutats de França”, hè part dera branca francesa deth Camin de Sant Jaime (eth Camin deth Piemont), e coma tota aguesta antica rota de pelegrinatge, es sòns monuments son Patrimòni dera Umanitat, reconeishut pera UNESCO. En tot passejar pes sòns carrèrs, podem sénter encara aguest esperit medievau e encuedar-mos dera grana importància qu’auec era vila en aguest periòde istoric. Siguec sedença episcopau des deth sègle XI enquiàs tempsi dera Revolucion Francesa, quan passèc a depéner deth Bisbat de Tolosa.

Mès eth territòri actuau dera vila siguec abitat en epòca preromana pes convenes, un pòble aquitan e basc (non èren gallesi), que sigueren sometudi pes romans er an 72 aC, segontes es madeishes croniques latines contemporanèes. Aguesti madeishi romans, comandadi peth generau Pompèu, balhèren ara vila eth nòm de “Lugdunum Convenarum”, qu’etimologicament vò díder “eth pujau deth diu Lug”, ua divinitat des madeishi convenes.

Era poblacion iniciau dera vila ère constituïda per familhes originàries d’andús costats des Pirenèus. Coma anecdòta, Eròdes Antipas (eth qu’apareish ena Bíblia entara Passion) moric exiliat en Lugdunum Convenarum, e eth nòm actuau deth parçan ei Comenge, que derive de “Convenarum”.

Era epòca d’aur

Era esplendor medievau arrinque er an 1063 damb era potenciacion dera vila amiada a tèrme per Bertran de Comenge, arrehilh deth bisbe deth madeish Comenge. Vengut sant posteriorament er an 1309 jos eth pontificat de Clamenç V (qu’anticament auie estat tanben bisbe de Comenge e coneishie era grana devocion des sòns estatjants per antic bisbe Bertran), era vila cambièc de nòm entà préner eth sòn. Es sues rèstes mortaus se trapen en un mausolèu ena catedrau de Santa Maria d’ençà der an 1476.

Aguesta famosa catedrau, dedicada a Santa Maria, possedís elements artistics romanics (dera epòca de sant Bertran), gotics (finançadi peth papa Clamenç V en sègle XIV) e reneishentistes (manades peth bisbe Joan de Mauleon), un hèt abituau enes bastisses qu’era sua construccion s’estenie pendent un long periòde de temps. Era sua bastison definitiva s’alonguèc enquiath sègle XVI!!!

Laguens dera Catedrau criden era atencion dus elements: d’un costat, eth sòn òrgue, declarat Monument Nacionau de França, e der aute, era sua decoracion, que represente es dotze trabalhs der eròi grèc Ercules. Sobte trapar, laguens d’ua glèisa cristiana, ua referéncia ara mitologia grècoromana.

Era istòria dera Catedrau siguec accidentada, e patic es efèctes des guèrres de religion deth sègle XVI, damb era luta entre catolics e ugonauts (es calvinistes francesi) er an 1586, damb eth panatòri des relíquies de sant Bertran includit, ath delà de destruccions pendent era Revolucion a finaus deth sègle XVIII.

Fòrça apròp trapam era glèisa de Sant Just de Vathcabrèra, egalament Patrimòni dera Umanitat. Ei bastida sus ua antica necropòli pagana, e contraste damb era catedrau de Santa Maria, pera sua simplicitat e sobrietat. Ath delà dera epòca medievau, quauqui carrèrs dera vila conserven encara fragments dera antica muralha des tempsi dera Gàllia romana. Sant Bertran de Comenge ei ua vila damb un ric passat istoric que mòstre damb orgulh.

Fotografia Principau: Daniel Villafruela/CC