JORN DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL: L’ASSOCIACION CULTURALA E TORISTICA CAMINS DELS CATARS DE SANT MATEU

Francesc Sangar.- L’ASSOCIACION CULTURALA E TORISTICA CAMINS DELS CATARS de SANT MATEU es una entitat consacrada a transmetre l’istòria dels Bons Òmes e las Bonas Femnas (los Catars) en lo Nòrd del territòri valencian. Parlam amb Jep Cardona.

S.- Perqué es tan important lo Catarisme en aquelas tèrras del Maestrat valencian?

JEP CARDONA.- Las migracions e l’exili dels Catars per las persecucions inquisitorialas, sustot pendent los sègles XII, XIII e XIV a Occitània, faguèron que Catalonha acuelhèsse una granda quantitat d’eles e, posteriorament la majoritat s’establiguèt al Maestrat valencian mercés a la repoblacion de vilas per la Reconquista crestiana de Jacme I. Si somam una cèrta «libertat» religiosa e un trabalh abondiu per èsser lo Maestrat una comarca de granda expansion necessitada de trabalhadors qualificats; pels Catars, evidentament, èra un oasi.

S.- Cossí nasquèt l’idèa de crear una associacion a Sant Mateu sus lo tèma del Catarisme?

J.C.- Aquesta idèa foguèt sostenuda per l’immens trabalh bibliografic de l’insigne istorian medievalista Jean Duvernoy que revirèt del latin al francés lo legat gardat en lo Vatican de delacions de supausats «eretges» crestians davant los sieus inquisidors. Duvernoy visitèt la nòstra populacion a fins dels ans 1980 en regalant al consistòri qualqu’uns d’aqueles documents revirats e en descobrint qualques personatges importants de la fin del Catarisme a principis del sègle XIV, Guilhem de Belibasta – lo darrièr catar perfièch-, lo sieu delator Arnau Sicre, la familha Mauri….

L’associacion foguèt constituida l’an 2016 pel Sr. Enric Segarra, ex conselhièr de Cultura del Consistòri e creador del Patronat Municipal de Cultura e Patrimòni de Sant Mateu pendent la siá Conselheria per fomentar e dinamizar lo torisme a travèrs de la siá istòria, la siá cultura e la siá arquitectura. Vertadièrament tota la vila es un veritable monument.

S.- Quinas activitats realiza abitualament l’associacion?

J.C.- De conferéncias sus lo Catarisme e l’Istòria Medievala, de rotas didacticas guidadas per la vila de Sant Mateu e los entorns, lo montatge d’estands en fièras culturalas ligadas a l’epòca medievala, de presentacions de libres ad hoc, la preservacion dels camins qu’ancianament foguèron usats pels Bons Òmes e las Bonas Femnas a la nòstra region, ….

S.- Quinas valors e quinas dels Bons Òmes e las Bonas Femnas pòdon èsser utilas en la societat d’uèi?

J.C.- Solidaritat e umilitat, practicar l’idèa catara de far lo Ben a totes sens preguntar, l’egalitat entre d’òmes e de femnas, …. Podèm pas obviar los genocidis, ni etnics ni religioses. Devèm aprene, Palestina es un pòble massacrat per Israèl… Se repetís la frasa d’Arnau Amalric a Besièrs l’an 1209 contra qualques Catars que residissián amb una granda majoritat de catolics: Aucissètz-los a totes, Dieu reconeisserà als sieus!, Foguèron assassinadas mai de 20.000 personas.

S.- Qué conservatz del Catarisme a Sant Mateu actualament? De noms de familha, de noms de carrèrs, de tradicions…?

J.C.- De paucas causas tangiblas demòran del Catarisme per las siás extrèmas precaucions per  desvelhar pas la siá afinitat culturala o religiosa. Qualque estèla funerària en procès de confirmacion tecnica. Mas los Catars foguèron una autentica escòla en l’artesanat textil, l’agricultura, los pasturals, tanben qualques caracteristicas dels bastiments.

S.- Una necessària associacion que remembra la memòria històrica dels Catars al territori valencian.

Mercejam a Jep Cardona e l’Associacion Camins dels Catars de Sant Mateu las fotografias e l’informacion balhada.