CATARS E TEMPLIÈRS A BARBENS

Francesc Sangar.- Granda jornada de recuperacion istorica dels Bons Òmes e las Bonas Femnas e dels Cavalièrs Templièrs a Barbens (Plan d’Urgèl- Catalonha) lo jorn 2 de Junh, organizada per Ilercavònia e  Camins dels Catars, amb la collaboracion entre d’autras entitats d’”El Món Medieval” e “Sapiéncia Occitana”, e amb lo supòrt de la comuna d’aquela vila istorica e d’autras institucions que remembran lo besonh de remembrar los capítols mai importants de la nòstra istòria.

José Luís Soler, de l’Associacion Camins dels Catars, expausèt lo projècte d’Itinerari Cultural Europèu dempuèi lo Maestrat valencian fins a Montsegur, ont las comarcas del replanat de Lhèida an un protagonisme especial per la sieuna situacion geografica e per la sieuna importància istorica, coma receptritz d’immigrants occitans que fugissián de las persecucions, e per èsser vengut trajècte del viatge del darrièr Perfièch Catar, Guilhèm de Belibasta.

Quatre conferéncias

Aquela presentacion foguèt lo preludi de quatre interessantas conferéncias amb Òscar Ardiaca, de l’Associacion Castèl de Gardeny, sus aquel important castèl templièr de las tèrras de Ponent. Eduard Berga, tanben d’Ilercavònia – Camins dels Catars, parlèt sus lo protagonisme de la femna dins lo catarisme, amb una defensa de l’egalitat entre sèxes que contrastava amb la misoginia de l’epòca medievala.

Jaume Cluet,  d’Amics dels Catars, expliquèt l’interessanta vida del Mèstre Templièr Arnau de Torroja, un personatge istoric de granda importància, mas malurosament tròp desconegut. Fin finala, Francesc Sangar, de Sapiéncia Occitana, remembrèt qualqunas evidéncias de la preséncia occitana a las Tèrras de Lhèida al long del cors de l’istòria, una relacion fòrça positiva per de catalans e d’occitans.

Aprés, Joan Ramon González, tanben de l’Associacion culturala Castèl de Gardeny, condusiguèt una visita pel meteis Castèl de Barbens, que foguèt Templièr mas sustot Ospitalièr, en mostrant los vestigis que demòran d’aquela epòca e las suposicions sus la siá estructura originala.

Pendent la serada, lo grop Alegransa ofriguèt un excepcional concèrt de Musica Medievala amb lo títol “Cants de Trobadors e Pelegrins” a la glèisa de Santa Maria de Barbens, amb cançons en latin, occitan, galègoportugués e catalan.

Nòvament, al Castèl de Barbens, la poèta Montse Rubinat expliquèt amb detalh lo sieu nòu poemari “Nisshoku, eclipe de lutz”, en avent coma scenari l’exposicion dubèrta amb l’exibicion de qualques unas de las sieunas creacions poeticas e lo procès d’inspiracion literària en seguint los paramètres tradicionals semantics e literaris japoneses.

L’interpretacion de doas cançons tradicionalas occitanas, “Lo Boièr” e “Se Canta”, de la part de la granda votz de Maria Lourdes, finiguèron aquela interessanta jornada a Barbens.