JOANA DE CASTELHA, LA “BELTRANEJA”
Francesc Sangar.- Lo destin de la princessa Joana de Castelha supausèt un cambiament en l’istòria d’aquel reialme ispanic. Èra oficialament filha del rei Enric IVn e de la reina Joana, filha del rei portugués Eduard Ir, nascuda l’an 1462. En essent l’unica filha èra venguda eretièra, mas la siá filiacion èra dubtosa per fòrça nòbles castelhans.
Existissiá la rumor qu’afirmava que lo rei Enric èra impotent, e per consolidar la continuitat del linhatge, lo meteis monarca aviá permés que la siá femna, la reina Joana, mantenguèsse de relacions amb un nòble, Beltran de la Cueva, per aténher un eretièr mejançant aquelas relacions. E lo resultat d’aquela situacion foguèt la naissença de la princessa Joana, nomenada pels sieus enemics “la Beltraneja”.
Èran las rumors tan persistentas, que los meteisses monarcas deguèsson declarar publicament que la princessa èra filha d’ambedós, mas malgrat aquela declaracion, suspectavan fòrça de la paternitat de la princessa Joana. Los detractors defendián l’impoténcia del monarca castelhan amb l’idèa de l’inexisténcia d’autres filhs del coble reial ni d’un primièr matrimòni del monarca amb la princessa Blanca de Navarra ni amb qualqu’una de las amants “adjudicadas” a Enric IVn.
Una autra princesa
Amb aquelas circonstàncias, la princessa Isabèl, sòr del rei castelhan, comencèt a preparar la siá reivindicacion per succedir al sieu fraire al tròn de Castelha. Malgrat la declaracion de paternitat, Enric IVn proclamèt coma eretièra del tròn la siá sòr Isabèl al Pacte dels Toros de Guisando l’an 1468, e aquela situacion de la succession aportèt encara mai d’arguments als enemics de Joana.
Aprés lo monarca castelhan anullèt lo Pacte anterior per las relacions diplomaticas amb França, ont aspiravan maridar la princessa Joana amb lo fraire del rei Loís, e perque la princessa Isabèl s’èra maridada amb lo prince Ferrand d’Aragon, del temps qu’Enric desirava maridar la siá sòr amb un prince portugués. Lo futur conflicte a la succession del tròn castelhan èra fòrça previsible.
L’an 1474 moriguèt lo rei Enric IVn de Castelha, après lo fracàs de l’assag de maridar la siá filha amb lo prince francés, e assajar d’aténher qualque matrimòni per ela amb la Portugal. La noblesa castelhana, que desirava de bonas relacions amb la Corona d’Aragon, apiegèt las pretensions de la princessa Isabèl, del temps que Joana possedissiá pas tròp partidaris dins de la meteissa Castelha, mas atenguèt lo supòrt militar de Portugal. Un matrimòni amb lo monarca portugués èra una possibilitat, e qu’auriá atengut una union posteriora entre ambedós reialmes.
La batalha decisiva se produsiguèt l’an 1476 a la vila castelhana de Toro, amb victòria d’Isabèl, qui venguèt definitivament reina de Castelha, malgrat que lo conflicte se mantenguèt encara pendent tres ans mai. Lo Tractat d’Alcaçovas e las “Tercerias de Moura” signèron la patz entre Castelha e Portugal. E la princessa Joana decidiguèt viure tota la siá vida al monastèri portugués de Coïmbra, aluenhada de la politica e de Castelha, malgrat que recebèt de divèrsas proposicions de matrimòni e ont moriguèt l’an 1530.
