SEGONDA JORNADA DE CATARISME A LA BARONIÁ DE RIALB
Francesc Sangar.- A las Tèrras de Lhèida arribèron d’importantas comunautats de Bons Òmes e de Bonas Femnas, qu’ajudèron al desvolopament d’aquel territòri. Lo jorn 23 de Junh a La Baroniá de Rialb, a la comarca catalana de La Noguera, foguèt celebrada una nòva Jornada del Festival Cultural Camins dels Catars, organizada per Ilercavònia Tèrra Nòstra e Camins dels Catars, e amb la collaboracion d’institucions e divèrsas entitats, amb una interessanta sèria d’activitats, per conéisser melhor aquel capítol de la nòstra Memòria Istorica, amb lo scenari incomparable del Monastèri de Santa Maria de Gualter.
Après los messatges institucionals de la Tinenta de Cònsol Maria Dolors Caelles e del Conselh Comarcal de La Noguera, los assistents podèron conéisser lo projècte d’Itinerari Cultural Europèu “Camins dels Catars” e mai que mai lo sieu recorregut per las tèrras catalanas de Ponent amb las explicacions del sieu coordinator José Luís Soler.
L’istorian Sergi Grau parlèt del sieu libre “Los Catars. Cinquanta Endrechs del Catarisme Occitanocatalan”, qu’explica qualques emplaçaments amb preséncia de Bons Òmes e Bonas Femnas pendent l’Edat Medievala als territòris occitan, catalan e valencian, illustrat amb las magnificas fotografias de Chopo García-Die.
Aprés, los assistents podèron veire una part del film “Bogre. La Granda Eretgia Europèa” del director piemontés Fredo Valla, concrètament sus la repression patida pels Catars.
Itinerari Cultural Europèu
De conferéncias e un debat sus las cresenças, las tradicions e l’espiritualitat dels Bons Òmes e las Bonas Femnas aportèron fòrça informacion sul Catarisme. L’escrivana e umanista Montse Rubinat demostrèt l’importància del lengatge per comunicar d’idèas dempuèi los inicis de l’Umanitat.
L’especialista en Catarisme Jaume Cluet, expliquèt las rasigas de l’etica del Catarisme e lo concèpte de l’entendença del Ben”, e lo president de Sapiéncia Occitana, Francesc Sangar, remembrèt l’importància de la Natura e los animals pels Bons Òmes amb unas tendéncias alimentàrias que nomenariam uèi “vegetarianas” e l’egalitat entre d’Òmes e de Femnas practicada pel Catarisme.
E pendent la serada, de musica e de poesia, al bòrd del laurièr plantat l’edicion de l’an anterior, amb lo poèma “Montsegur” de Napoleon Peyrat e “El pastor” de Montse Rubinat, recitats ambedós per l’escrivana. Après, foguèron cantadas las cançons tradicionalas occitanas “Lo Boièr” e “Se canta” (l’Imne Occitan) amb la professora de musica Lourdes Llauger.
L’illustrador e tanben cercaire del Catarisme, Jordi Bibià, expliquèt als assistents l’importància geografica de la Baroniá de Rialb, tanben coma camin entre Catalonha e Occitània e ofriguèt una visita guidada per conéisser la Glèisa de Sant Iscle e Santa Victòria, coma preludi del concèrt d’arpa “Un viatge musical al país dels Bons Òmes e las Trobairitz” de l’interprèta Anna Amigó, amb una dedicacion a de cançons protagonizadas per femnas. Tota una jornada per gaudir de l’Istòria e la Cultura amb los Bons Òmes e las Bonas Femnas.
Fotografia principala balhada per Jorge Chalezquer
