Mediterranèu

LO SÈTGE DE LHÈIDA (1464)

CAM.- Dempuèi lo 12 de setembre de 1462, lo Comtat de Barcelona causissiá un nòu sobeiran, Enric IVn de Castilha. Lo començament de la guèrra entre una Diputacion del General catalana (çò que puèi seriá la Generalitat de Catalonha ) e lo rei d’Aragon, Joan IInd, entraïnèt una menaça màger per Joan IInd, car non sonque podiá perdre Catalonha a mans d’Enric IVn mas tanben podiá menar a una òrra e longa guèrra entre los dos reialmes pus poderoses a l’epòca de tota la peninsula iberica.

Amb Lhèida lo rei atenhiá aver un centre des d’ont atacar Catalonha amb seguretat.

Lo problèma venguèt pus real quora arribèron, ja en 1462, los primièrs delegats d’Enric IVn a Barcelona. La sieuna soleta preséncia e arribada a tèrras catalans ja provoquèt la fugida e retirada de l’armada aragonesa de Joan IInd davant dels murs de Barcelona e tanben de l’armada occitana del comte de Fois en sonque setmanas.

Mas la situacion demorariá pas gaire. Davant la protèsta de Joan IInd d’Aragon contrària a la volontat del rei castilhan de venir Comte de Barcelona – çò que podiá provocar una desseparacion de iure  d’aquel estat de la Corona d’Aragon, Enric IVn acceptèt demanar lo vejaire a Lloís XIn de França, que signèt la La Senténcia de Baiona (1463). Segon aquela, Enric IVn de Catilha renonciava a venir Comte de Barcelona se lo rei d’Aragon li balhava la vila navarresa d’Estela (car Joan IInd tanben èra rei de Navarra). Pasmens, Joan IInd mai balhèt la vila al sobeiran castilhan e la guèrra contra los catalans contunhèt mai e mai annadas.

Un sètge rapid

Un dels episòdis militars pus coneguts d’aquela epòca de la guèrra civila catalana foguèt lo sètge de Lhèida de 1464. Se debanèt entre los meses de març e julhèt d’aquel an e foguèt dirigit pel meteis rei d’Aragon Joan IInd. Lo setge finiguèt lo 6 de julhèt del meteis an e donèt una importanta victòria militara al rei aragonés, car atenhiá aver un centre des d’ont atacar Catalonha amb seguretat.

Lo sètge de Lhèida comencèt en març de 1464 quora l’armada reiala aragonesa e valenciana arribèron als murs d’aquela vila catalana. Val pas dire que l’ataca se produsiguèt sonque aprés la Senténcia de Baiona e quora lo rei d’Aragon foguèt segur que seriá pas atacat dempuèi Castilha. L’ataca a la vila tanben foguèt dirigida pel filh natural de Joan IInd, Dom Anfos, e lo castelan d’Amposta Ug de Rocarbertí.

Los catalans avián pas perdut lo temps dempuèi la Senténcia de Baiona. Se Enric IVn de Castilha voliá (o podiá pas) venir Comte de Barcelona (sobeiran de Catalonha), lo títol foguèt autrejat a Pèire de Portugal en genièr de 1464. Lo sieu cosin, Pèire d’Eça, foguèt enviat a Lhèida per assajar de la sauvar d’una ataca aragonesa e valenciana.

Lo sètge de Lhèida, malgrat l’enviament d’argent e minjar dempuèi Barcelona, foguèt òrre per la populacion de la vila, car i aguèt famina del còp que los cavalièrs catalans luchavan contra l’armada de Joan IInd. Totun, Pèire de Portugal recebèt pas mai d’argent catalan per crear una nòva armada e, per ansin, lo destin de Lhèida venguèt grèu dempuèi las primièras setmanas del sètge.

Lo setge finiguèt lo 6 de julhèt de 1464.

Pèire de Portugal, totun, assajèt de liberar Lhèida en tot se n’anar fins a Cervera amb una reducha armada: Mas la moral de l’armada catalana venguèt de mai en mai mendre e la famina provoquèt la rendicion finala de Lhèida davant l’armada reiala.

Lo jorn aprés la rendicion de Lhèida lo pròpri rei d’Aragon, Joan IInd, dintrèt en la meteissa. Los abitants de la vila avián fòrça paur mas lo rei volguèt pas aucir dengun. E confirmèt los privilegis de la vila franc de la Justícia reiala, que seriá pas pus partejada amb los jutges de la vila. ​

Per contra, e malgrat l’enviament d’una armada a Cervera, Pèire de Portugal comencèt a aver de problèmas tanben amb lo govèrn catalan, car se ben aviá dissolt lo Conselh de Catalona fasiá cinc meses, la protèsta general de la noblesa e borgesia catalana pr’amor de la sieuna concepcion autoritària del biais de governar aquò entraïnèt lo restablir aprés la pèrda de Lhèida.

La guèrra encara contunhariá d’annadas, mas ara lo partit catalan demorava dins una posicion mens favorabla pr’amor del caractèr del meteis Pèire de Portugal e la pèrda de Lhèida. Joan II d’Aragon aviá ja un pè a l’occident catalan e s’arrestariá pas fins a n’aver ambedós.