LA LEGENDA DEL GRASAL CATAR (I) : L’ORIGINA

Las raïses de la legenda del Sant Grasal nos dirigisson mai enlà de las originas de l’istòria, a travèrs d’una granda diversitat de culturas e coma resulta d’una longa e divèrsa lista en multiples domenis geografics de la nòstra planeta. D’aquesta manièra, las tradicions millenàrias de fòrça divèrses contorns apletan aquel eveniment en las culturas indiana, escita, iraniana, grèga, latina, germanica, cèlta, irlandesa, bretona, … (cossí relatan fòrça cercaires, entre eles, Jean-Claude Lozachmeur al sieu trabalh titolat “Recherches sur les origines indo-européennes et esotériques de la légende du Graal”. Cahiers de la Civilisation Medievale de l´Université de Poitiers, 1987)

Coma un extraordinari espeliment, es pendent l’Edat Medievala quand sorgís impetuosament la literatura cavalieresca en tot contunhar e refrescar las legendas del Cicle del Grasal, doncas qu’en aquela epòca se començan a desbrembar las prigondas coneissenças metafisicas atengudas en l’antiquitat, dont desparéisser una granda quantitat d’òbras d’art classicas e a se cremar de requistas bibliotècas d’autors latins e grècs.

Lo vandalisme e la lucha constanta de totes contra totes son pas arrestats e se produís una evidenta involucion e decadéncia al conjonch social e politic del vièlh continent. Doncas, en plea epòca medievala, la literatura cavalieresca assajarà de preservar las paucas coneissenças salvablas e serà a travèrs de las meravilhosas e fantasticas aventuras de la Recèrca del Sant Grasal que se mantendràn vivas, mitologicament e simbolicament, los millenaris ensenhaments sus la lucha intèrna e lo camin de l’evolucion per l’umanitat.

MONTSEGUR O LO GRASAL AL PIRENÈU OCCITAN ?

La legenda del Grasal catar es plan ligada a l’episòdi del sètge e la posteriora rendicion del castèl de Montsegur quand divèrses fugitius poguèren se salvar del sètge de las tropas del senescal francés, en tot menar amb eles un requist tresaur, cossí explican las actas inquisitorialas. Existisson força teorias sus lo tèma del tresaur de Montsegur; se èra un tresaur purament material, o se èra una autra sòrta d’objècte, benlèu de caractèr esperital.

Vertadièrament cap evidéncia objectiva a pogut esclarir fins al moment present aquel eveniment. A las actas inquisitorialas se rebat sonque una probabla primièra evasion dos meses abans de la rendicion d’un tresaur pecuniari e una segonda ipotetica fuga, encara mai estonanta, mentre arribava lo tragic episòdi de la crema dels catars al lenhièr.

En resumit, e segon aquela possibla segonda evasion, recep validitat entre los cercaires ocultistas e ermetistas una irrefutabla constatacion que los perfièches catars poguèron èsser una comunautat esperitala encargada de la custòdia del Grasal e que l’assajaron de salvar fins al darrièr instant. Per contra, los cercaires academics e ortodoxes, de manièra majoritària, refusan totalament aquel plantejament en afirmar que lo Grasal es pas qu’un mite, de manièra que, jos cap concepte, la comunitat Catara foguèt ligada a aquela sòrta de legendas medievalas.

De quina manièra Montsegur entra dins lo Mite del Sant Grasal? Existisson divèrsas teorias que permetrián l’identificacion de Montsegur amb la “Legenda del Sant Calici”, e mai qu’avèm d’insistir, de manièra categorica e irrefutabla, que son de mèras conjecturas, doncas jos cap concèpte lo mot Grasal se rebat en cap acta inquisitoriala.

Una d’aquelas conjecturas seriá impulsada pels cèrcles parisencs dels ermetics franceses de la fin del sègle XIX, ont destacava l’excentric personatge nomenat Josephin Peladan qu’a la sieuna òbra “Lo secrèt dels Trobadors” publicada l’an 1906 expausariá qu’en l’òbra del Parzival, escricha per l’autor medieval alemand Wolfram von Eschembach, auriá de sufisents indicis per identificar lo mitic “Munsalvaesche” o “Monsalvatge”, ont se gardava lo Grasal amb la montanha de Montsegur.

Autra bèla legenda sorgida del folclòre occitan nos liga a la mitica Esclarmonda, sòr del comte de Fois, coma la portaira del Grasal que se trobava a Montsegur e qu’amb posterioritat seriá depausat, pendent lo sètge de la fortalesa, per l’esperit de la mitica dama mòrta amb anterioritat, a las meteissas viscèras de la montanha Tabe o Tabor, plaçada davant del pòg.

Una autra notabla influéncia grasalica la trobam dins la polemica de l’enigmatic tresaur de Rènnas del Castèl, amb de tantes articles de premsa e abondius libres publicats sus aquel tresaur dempuèi lo darrièr sègle XX, doncas que la sieuna situacion, al Rasés occitan, coincidís amb lo fach d’èsser estat prèp de las darrièras diocèsis creadas pels Catars en epòca medievala.

Una autra, encara mai estonanta, seriá una probabla identificacion de la disposicion arquitectonica del castèl de Montsegur, d’epòca càtara o posteriora, amb la “Constellacion del Boièr Celestial” e doncas amb la legenda arturica, preludi del mite grasalic. Fin finala, una autra teoria que s’es repetida seriá la possibla connexion del mite grasalic de Montsegur, après la capitulacion del castèl, amb Sant Juan de la Peña.

Aital, la polemica del Grasal Catar començada entre los sieus defensors e detractors es intensificada pendent aquestes darrièrs ans, sens poder establir de basas solidas doncas l’estudi de la matèria grasalica requerís de grandas dòsis de collaboracion entre ambedoas parts per afectar una granda sòrta de disciplinas dempuèi l’istòria de las religions e las cresenças, la mitologia e la simbologia, la literatura medievala, l’istòria de l’Euròpa medievala, l’etnografia e l’antropologia, la geografia e las ciéncias naturalas, l’astronomia e l’astrologia, …

Un article de Jaume Cluet, cercaire e estudiós del catarisme e menbre dels Amics dels Catars.