Mond

LO PERQUÉ DE LA CASUDA DE L’EMPÈRI TIBETAN

Al sègle VII nasquèt un dels màgers empèris medievals d’Asia : l’empèri tibetan. Demorèt fins al sègle IX. Los istorians totjorn se demanèron perqué foguèt un empèri tan cuèrt. E fa decadas que ne cercan las causas. Ara un nòu estudi soslinha que la fin d’aquel gigantàs empèri poiriá aver de causas climaticas.

Aquel clima ajudèt a plantar mai de 10,88 milions d’ectaras d’òrdi..

Car l’empèri tibetan, dempuèi la sieuna naissença jos la dinastia dels Yarlung, s’espandiguèt e plan per totas las direccions al torn de Tibet. E lèu arribèt fins a l’ocean Indian. Se aquò foguèt tan rapid – e aisit – perqué arribèt tan leù la sieuna fin ? De segur que i a encara de causas desconegudas pels cercaires. Una d’aquelas poiriá èsser climatica.

De donadas de 2.000 ans

L’estudi unicament poguèt èsser realizat amb l’ajuda d’una còla de cercaries de defòra de l’estat chinés, qu’analizèron las donadas climaticas dels darrièrs 2.000 ans de Tibet. Aquò poguèt èsser fach après estudiar los depaus del lac JiangCo, situat al mièg del replanat de Tibet. Cada capa de depaus podiá aufrir cossí foguèron las condicions climaticas de la region de biais annadièr.

Aprés analizar los isotòps de carbòni e d’oxigèn, los cercaires poguèron situar tanben la temperatura annadièra de la region. E tanplan lo cicle de pluèjas. L’estudi mostrèt que, pendent los sègles VII e IX lo periòde foguèt plan caud e umid. Aquò se debanèt quora començava l’empèri tibetan amb Songtsen Gampo (618–650). E tanben foguèt lo clima qu’aurià ajudat los tibetans a s’espandir per la China dels Tang, tanben vèrs lo sud fins a la badiá de Bengala e encara fins a la part occidentala d’Afganistan pendent los pròplèus 200 ans.

Aquel clima ajudèt a plantar mai de 10,88 milions d’ectaras d’òrdi. E aquò tanben entraïnèt una creissença gaigantassa de l’elevatge. Pasmens, i a de senhals de la fin d’aquel empèri que començan a venir mai e mai comunas dempuèi la decada de 840, quora arribèt un periòde mai freg e un clima pus sec. Aquò auriá provocat de grèus damnatges a l’agricultura e l’elevatge tibetans d’aquela epòca.

Per açò los cercaires creson que lo clima foguèt important a l’ora de parlar de la fin de l’empèri tibetan. Encara uèi estudiar las condicions climaticas del replanat tibetan ajuda plan a conéisser l’ecosistèma de Tibet e cossí es modificat uèi pels umans.

I a de senhals de la fin d’aquel empèri que començan a venir mai e mai comunas en 840.

Lo titani culhit en aqueles depaus confirma totes e cadascuns dels eveniments istorics tibetans d’aqueles sègles. Lo titani confirma tanben quand i aguèron de cambiaments en lo cicle de la pluèja. E es parallèl a los tractats e guèrras dels tibetans contra las nacions vesinas. L’estudi foguèt publicat al numeric Science Bulletin.

La Redaccion