“CAMINS DELS CATARS” AMB JOSÉ LUÍS SOLER

Francesc Sangar.- “CAMINS DELS CATARS” es un interessant projècte cultural promogut per l’entrepresa SERVITUR, especializada en la planificacion e la gestion toristica, qu’amb la tòca de recuperar la memòria istorica e culturala dels Bons Òmes e las Bonas Femnas, bastís una rota que joncha las tèrras valencianas del Maestrat amb la mitica montanha de Montsegur.

Los dos extrèmes del trajècte son perfièches per aprene aquel capítol de la nòstra istòria. Al pòg de Montsegur se refugièron e patiguèron pendent un an lo sètge de las tropas crosadas que pretenián maselar l’”eretgia”. Fin finala, a començaments del mes de Març de 1244, quand l’abséncia de neurituds e d’agua faguèt impossibla la resisténcia, negocièron la rendicion. Lo jorn 16 de Març, dos cents personas moriguèron al lenhièr sens renonciar a lors cresenças al Prat dels Cremats, segon explica la tradicion.

E al nòrd de las tèrras valencianas se creèron las darrièras comunitats cataras, en ensajant crear una “nòva Jerusalem”, e ont viviá lo darrièr Perfièch Catar, Guilhèm de Belibasta, trait e posteriorament executat a Vilarroja de Termenés l’an 1321.Parlam amb lo sieu coordinador, José Luís Soler, director de SERVITUR.

JOSÉ LUIS SOLER.- “CAMINS DELS CATARS” prepausa al Conselh d’Euròpa la creacion d’un Itinerari Cultural Europèu, qu’abasta un grand territòri euromediterrani que connècta los territòris istorics occitans del sud de França e lo nòrd d’Itàlia, amb las comarcas dels Pirinèus e Andòrra, en passant per las Tèrras de Lhèida, Tarragona e l’Ebre fins als pòbles valencians dels Pòrts e lo Maestrat, amb la tòca de revalorizar l’istòria e lo legat cultural dels Camins dels Catars en aqueles territòris jonches per fòrça valors culturalas comunas per desvolopar un itinerari que nos descobrís un païsatge de grand atractiu e una istòria extraordinària que nos ofrís una experiéncia vitala unica.

MEDIEVALOC.- Qualas activitats realizatz dempuèi los “CAMINS DELS CATARS”?

J.L.S.- Lo projècte de “Camins dels Catars” promòu e organiza annalament un programa d’activitats culturalas, enquadrats jos la denominacion de “Festival cultural Camins dels Catars” que pretenon melhorar la coneissença de l’istòria dels Catars e la participacion artistica e culturala, a l’entorn de l’istoriografia, la musica, la poesia e las valors culturalas disseminats entre desparièrs luòcs e entre los camins dels Catars que perduran encara en las peadas del territòri. Totas las activitats del festival son dobèrtas a totes los publics, de forma gratuïta, en garantint l’accessibilitat e l’inclusion sociala e de genre, mai que mai al public amb sensibilitat per l’istòria, la cultura, las creacions artisticas, la literatura e la poesia, las tradicions etnograficas e la musica d’origina medievala.

M.- Qué pòt aportar un projècte coma “CAMINS DELS CATARS” al territòri?

J.L.S.- Lo projècte de “CAMINS DELS CATARS” apòrta als territòris del sieu domeni d’accion una rota singulara que desvolòpa un itinerari toristic cultural europeu, que fomenta la sensibilizacion sus una istòria e unas valors basadas en la tolerància religiosa e la libertat de pensament per evitar los episòdis d’eretgias, persecucions, exilis… al cors de l’istòria europèa.

La mencion dels “CAMINS DELS CATARS” coma Itinerari Cultural Europèu del Conselh d’Euròpa es la melhora manièra de reconéisser las siás valors istoricas e culturalas en lo domeni d’una melhora Euròpa e fomentar lo patrimòni, l’educacion, la creacion de rets e lo torisme cultural sostenible transfrontalièr.

L’Itinerari Cultural dels “CAMINS DELS CATARS” es una granda oportunitat per crear sinergias culturalas e toristicas entre fòrça populacions e comarcas qu’an la peada dels Catars en lors istòrias, lors patrimònis monumentals e lors paratges en desvolopant una rota toristica singulara, experienciala e amb un grand potencial per reactivar fòrça territòris desfavorits per la regression demografica e lors ruralizacions.

M.- Lo movement dels Bons Òmes e las Bonas Femnas es un capítol basic de l’istòria occitana, mas tanben europèa. En los darrièrs ans l’interès pel Catarisme a crescut considerablament. Cossí avaloratz aquela situacion dempuèi “CAMINS DELS CATARS?

J.L.S.- Lo projècte de “CAMINS DELS CATARS” a pas sentit s’existís pas un creissent interès per la tematica del Catarisme de la part de la societat, dempuèi d’una vision ampla, qu’implique a las institucions publicas, a las associacions culturalas e socialas, a las universitats e las escòlas, als entreprenaires e las entrepresas e al public general. E consideram per aquò qu’es tan considerabla l’adesion als Itineraris Culturals Europèus promoguts pel Conselh d’Euròpa e situar l’istòria dels Catars al meteis nivèl que los Fenicians, Roma, Carlemanh, l’emperaire Carles I, per bastir una Euròpa que defenda la patz, la tolerància religiosa, las valors umanistas, lo ben comun e l’amor.