Biografias

LO CHIVALIÈR PUS FAMÓS

CAM.-Causir qual foguèt lo chivalièr pus conegut a l’edat medievala es pas causa aisida. Qual poiriá èsser estat causit coma lo pus famós d’aquela epòca? Un chivalièr faidit o benlèu un chivalièr al servici d’un monarca europèu? Benlèu poiriam causir un chivalièr, tras que conegut al sègle XIIIen e apuèi, e que foguèt aimat per sa lucha contra l’injustícia: Joan d’Ibelin, senhor de Beirut.

Joan d’Ibelin (1179-1236), conegut uèi dins l’istòria de l’edat medievala coma lo Senhor Vielh de Beirut, foguèt plan aimat en l’Asia crestiana de l’epòca mas atanben en Euròpa pr’amor que luchèt fins a dos còps contra un dels reis pus poderoses de l’epòca, l’emperaire Frederic II Hohenstaufen, e dos còps ganhèt en batalha. La majoritat dels fachs debanats pendent la sieuna vida foguèron descriches pel cronicaire medieval Philip de Novare, que ne balhèt de notícias que foguèron pas negadas en d’autras cronicas, coma se debanava sovent a l’epòca.

La lucha èra entre lo concèpte d’autoritat centrala contra la libertat locala.

Per ansin, Joan d’Ibelin nasquèt en Jerusalèm en 1179 e aviá 8 annadas quora los musulmans destrusiguèron quinsevolh espèr de subrevivéncia dels estats cristians en Levant en la batalha d’Hattin. Son paire, Balian d’Ibelin, tornèt lèu a la vila per sauvar la familha, escortada personalament per la gardia de Saladin pendent la fugida. Son nom es perdut fins l’an 1198 quand serà al govèrn de Jerusalèm prèp del rei Aimeryc de Lusignan. Pauc aprés serà nomentat Regent de Jerusalèm mentre creisson Maria de Montferrat (eiretièra del tròn) primièr e Alicia de Champagne après.

Lo Senhor de Beirut

Joan d’Ibelin serà nomenat Sénher de Beirut l’an 1205. La vila èra estada reconquistada per una nòva crosada germanica en 1198 mas demorèt fòrça destrusida per la guèrra. Totun, lo senhor de Beirut aviá un bon pòrt e un territòri fèrtil e èra vesina d’Antioquia e Damasc. Pr’aquò ordenèt tornar bastir de bèlas muralhas e una nòva vila. Lo palais tornèt èsser estonant amb de murs de marbre, de pinturas, de jardins e de finèstras tras que bèlas per espepissar melhor la mar.

En 1199 maridèt Helis de Nephin, que li donèt fins a 5 filhs. Mas totes moriguèron mainats. La pròpria Helis moriguèt en 1207. Joan d’Ibelin tornèt se maridar, ara amb Na Melisenda, que li donèt cinc filhs e una filha. E totes subrevisquèron.

Quora en 1210 Maria de Montferrat maridèt Joan de Brienne e foguèron coronats rei e reina de Jerusalèm, d’Ibelin marchèt a Beirut après daissar la regéncia e se sap pas res pus d’el fins l’an 1217, quand comprarà de proprietats en Chipre.

Joan d’Ibelin luchèt fins a dos còps contra un dels reis pus poderoses de l’epòca, e lo ganhèt.

En 1228 l’Emperaire del Sant Empèri Roman Germanic, Frederic II de Hohenstaufen, arribèt amb la cinquena crosada a Levant e Joan d’Ibelin foguèt nomenat cap d’una aligança militara per i luchar. La constitucion e las leis dels estats de Jerusalèm e de Chipre èran en jòc pr’amor que l’emperaire voliá impausar sa volontat reiala pertot.

Frederic II Hohenstaufen foguèt plan conegut per son mesprètz sus de leis localas e de costumas tradicionalas. Joan d’Ibelin aguèt lo supòrt de la noblesa d’Acre. Èra pas solet e la lucha èra pas solament personala. La lucha èra entre lo concèpte d’autoritat centrala contra la libertat locala. Frederic II foguèt, segon de cronicas contemporanèas, arrogant e autoritari e provoquèt divèrsas revòltas pr’amor d’aquò. Joan d’Ibalin anèt a la guèrra contra l’emperaire germanic e ganhèt dos còps.

La fin d’un dels chivalièrs pus coneguts de l’epòca medievala se passèt en 1236, quand Joan d’Ibelin, ja plan aimat per sos contemporanèus per son sens de la justícia, moriguèt en tot luchar contra los musulmans en la frontièra orientala del Reiaume de Jerusalèm. Dison encara los cronicaires que quora morissiá acceptèt d’èsser nomentat chivalièr templièr. Pòt aquò donar un sens a l’istorica injustícia que patiguèt aquela òrdre militara ?