MAI SULS CATARS
Francesc Sangar.- Dijòus passat s’es celebrada en Barcelona la tresena sessilha del cicle de conferéncias del Catarisme organizat en la Llibreria Alibrí los Amics dels Càtars amb la collaboracion de divèrsas entitats coma lo Cercle d’Afrairament Occitan Catalan, Camins dels Càtars, lo Centre d’Estudis Càtars de Barcelona, l’Associacion El Món Medieval, lercavona Terra Nostra, L’Espiral e lo Fòrum Cultural Odissea.
En aquela tresena sessilha, Jordi Bibià, escrivan d’òbras coma “Els nostres càtars. Càtars a la Corona d’Aragó”, director de Septimània Edicions e coordinator d’Amics dels Càtars, expausèt jol títol “La valorizacion de la femenitat” l’importància que ne gaudiguèron las femnas dins la civilizacion occitana, ont trobadors e catars bastissián una nòva societat, amb las siás creacions literàrias los primièrs e la siá ideologia los segonds. De femnas importantas coma Aliènor d’Aquitània o Esclarmonda de Fois marquèron l’istòria occitana, mas lo resultat de la Crosada contra los Albigeses releguèt nòvament la femna a un papièr segondari.
La segonda conferéncia, amb lo títol “Episòdis istorics dels Catars a Catalonha”, foguèt balhada dempuèi La Seu d’Urgell per Carles Gascon, doctor en Istòria per l’UNED, qu’a escrich divèrses trabalhs sul Catarisme plan coneguts, coma “Càtars al Pirineu català” a mai d’una recerca sus l’istòria del Naut Urgelh e l’antic comtat. En aquela escasença, foguèt repassada la preséncia dels Bons Òmes en Catalonha, e la creacion de comunitats cataras al sud dels Pirenèus, sustot après l’inici de la Crosada e la repression, coma la comunautat ont visquèt Guilhèm de Belibasta. Dijòus 18 i aurà quatrena sessilha d’aquel cicle.
