Biografias

SONTGTSEN GAMPO

Christian Andreu .- Uèi lo jorn China contunha de considerar Tibet coma una region que totjorn foguèt part d’aquel país. Mas al delà de las demandas legitimas dels tibetans de poder tornar a l’independéncia politica perduda en 1950, i an de pròvas escrichas que confirman çò de contrari. Las colomnas amb d’inscripcions dels ans 821 e 1794, bastidas a Lasa, la capitala tibetana, parlan de païses desparièrs e qu’ambedos son estats pendent centenats d’ans politicament diferents e independents.

Una autra pròva istorica es la figura de Songtsen gampo, creador de l’Empèri de Tibet entre los ans 605 e 649. Amb Gampo los tibetans poguèren dintrar per la pòrta granda de l’istòria d’Asia Centrala d’una manièra definitiva. Fins a Gampo, a Tibet solament i avián agut de reis de territòris locals pichons. Apuèi foguèt creat çò que foguèt pendent de sègles (fins a l’arribada de l’Empèri dels Mongols) l’empèri mai grand jamai creat en aquela partida de la planeta. Aprés Gampo l’istòria de Tibet cambièt definitivament e venguèt la cultura qu’encara uèi coneissèm.

Atanben conegut coma lo 33en rei de Tibet, venguèt emperaire, fondèt Lasa, comencèt de bastir lo Palais de Potala, cambièt las tradicions anterioras, balhèt lo bodisme coma nòva religion als tibetans e creèt un alfabet que vendriá lo tibetan classic.

Lo creador d’un empèri gigant

Songtsen Gampo arribèt al tròn tibetan après aprene a cavalcar e pendent lo sieu règne maridèt sièis femnas. Quatre d’aquelas foguèron de matrimònis politics: Minhakza, dels Chia de l’Oèst, una dauna nòble dels Zangzung, la princesa de Nepal Brikuti, e la filha de l’emperaire chinés, Wencheng. Aquestas doas darrièras ja èran bodistas e tanben cal las far responsables de l’arribada d’aquela religion pendent l’epòca de Gampo al Tibet.

Segon las tradicions escrichas tibetanas, Songtsen Gampo, envièt un ministre a Índia per aprene lo sanscrit. Apuèi, demorèt amb el fins a tres ans dins una cauna per aprene aquel alfabet e crear, a mai, l’alfabet tibetan, qu’existissiá pas fins alara.

Conquistador de plusors tèrras vesinas, Gampo es tanplan celèbre per aver introdusit l’art de l’astrologia dempuèi China e los Chia de l’Oèst, la religion bodista dempuèi Índia (fins alavetz la religion majoritària tibetana foguèt la Bon), d’art e de sciéncias dempuèi Nepal e las tèrras mongolas e los nòus modèls legislatius e d’administracion – mai modèrns- de las tribús iuguras e de mai al nòrd encara.

Amb lo bodisme enebiguèt la pena de mòrt al Tibet e bastiguèt divèrses temples coma lo de Tradruck a Nedong. Maugrat la sieuna giganta òbra politica, diplomatica e culturala, moriguèt fòrça jove, en l’an 650. La sieuna tomba encara se tròba uèi a la val de Chongya. Fa 13 mètres de naut e 130 mètres de long. Una tomba de gigant per un gigant de l’istòria universala. E un emperaire que los tibetans an jamai desbrembat.