Biografias

RAIMON DE PERELHA

Christian Andreu .- Raimon de Perelha foguèt un nòble faidit, senhor de Perelha e puèi cosenhor de Montsegur, que menèt una vida de resisténcia e lucha contra la crosada e conquista francesa d’Occitània pendent tota la sieuna vida. Çò de mai segur es que moriguèsse en preson aprés la casuda del castèl de Montsegur e la pèrta de la sieuna femna e filha al lenhièr de 1244. Es pr’aquò un dels personatges faidits mai celèbres, maugrat que foguèt pas lo darrièr faidit occitan.

Aital, lo senhor de Perelha nasquèt en 1185 al vilatge de Perelha. Aperteniá a la familha dels Belisens de Miralpeis, que perdèron aquela vila e totas las sieunas tèrras en 1209, un còp començada la crosada. Lo nòble Gui I de Levis prenguèt possession d’aquelas tèrras.

Pr’aquò e benlèu pr’amor que ja aviá eretat la senhoriá de Perelha plan jove ( sa maire, Forniera volguèt dintrar dins la comunautat de las bonas femnas ) e tanben pr’amor que lo puèg de Montsegur èra situat dins aquelas tèrras, comencèt, en tot preveire çò qu’aviá d’arribar, de bastir la fortalesa de Montsegur ja en 1204, aprés la demanda dels prefèctes catars Ramon Blasco e Raimon de Miralpeis.

Dempuèi alara lo castrum de Montsegur venguèt un luòc de refugi de centenats de bons òmes e faidits ( o de nòbles qu’avián perdut lors tèrras pr’amor de la crosada) e de la glèisa catara en general. La sieuna quita familha marchèt atanben a demorar al quite castèl fins la casuda finala de 1244.

Lo senhor de Montsegur

Raimond de Perelha laissèt la nauta jerarquia catara tolosana dintrar a Montsegur dempuèi l’an 1232 e diverses testimònis certifiquèron ja a l’epòca que el e sa familha participeròn totjorn de las ceremònia religiosas dels bon òmes que i aguèt en aquel temps dins e al defòra de Montsegur.

Totun, lo començament del sètge de Montsegur en mai de 1243 serà una suspresa per Raimon de Perelha, la sieuna familha e totes los que demoravan al castèl. Lo sieu cosin, Raimon-Rogièr de Miralpeis dirigiguèt la defensa del castèl del temps que Raimon de Perelha dirigiguèt los afars economics. E tot aquò pendent pus de 10 meses.

Pendent Nadal de 1243 l’armada enemiga, dirigida per Ug d’Arcis de Carcassona e Pèire Amiel, arquevèsque de Narbona, poguèt conquistar la partida mai superiora del puèg de Montsegur e la situacion venguèt desesperada. En març de 1244 Raimon-Rogièr de Miralpeis comencèt las negociacions mas capitèt pas: los que renoncièsson pas al catarisme serián brutlats vius.

Segon las cronicas de l’epòca lo 16 de març de 1244 mai de 200 innocents foguèron cremats vius al prat que i aviá davant del puèg. Entre aqueles, Corba, la femna de Raimon de Perelha e tanplan Esclarmonda, la sieuna filha, que volguèron pas tornar a la religion catolica. Puèi, entre lo 30 d’abril de 1244 e lo 9 de mai, Raimon de Perelha faguèt una declaracions davant lo tribunal de l’Inquisicion a Carcassona. Es pas coneguda la resulta finala d’aquel procés mas tot fa pensar que finiguèt los sieus jorns en preson.