Mond

L’INVASION MONGÒLA D’ONGRIA

Michal Čukan.- Amb Temujin las tribús mongòlas trobèron un cap que los condusiguèt a la conquista de la majoritat del continent asiatic a començaments del sègle XIIIen. La direccion principala de l’avancada èra l’occidentala. L’Empèri dels Khorasan èra lo darrièr problèma per las òrdas de las estepas del Gran Khan abans poder arribar fins lo Caucàs. Un còp destruït aquel estat, los mongòls dintrèron al Caucàs e lèu tanben fins las grandas planuras russas, ont trobèron las tribus nomadas turcas de los Cumans, tanben coneguts coma los Polovtsi.

Un autra armada mongola se dirigiguèt a travèrs las planuras meridionalas de Polonha vèrs l’oèst e aprés ganhar la batalha de poguèt consolidar lo camin de Moràvia.

Ailà, los cumans s’alièron amb los eslaus orientals de Mstislav de Kiev que decidiguèt los ajudar lèu. Mas las sieunas fòrças foguèron chapladas prèp del fluvi Kalka, en la region ucraïniana de Donestk. Los mongòls decidiguèron arrestar son camin vèrs Occident pr’amor que la sieuna tòca èra punir los cumans. Mas Kiev demorèt plan feble e foguèt alavetz quora los mongòls pillèron aquela vila-estat eslava del temps que provocavan la casuda d’autres estats orientals eslaus.

Pauc aprés Moscovia, mercés a l’ajuda dels mongòls, foguèt la poténcia que venguèt mai fòrta de la region entre totas las autras.
Del temps que los cumans cercavan refugi en tot fugir dels mongòls, lo trobèron pas lonh de Kiev, dins lo reialme d’Ongria e son sobiran Bela IV. Decenats de milièrs de cumans trobèron una nòva vida en lo nomentat basin dels Carpats, dins lo quite còr del reialme.

Divèrsas rasons menèron lo monarca ongrés d’acceptar la peticion dels nomadas. La principala èra los utilizar coma vigilants de la frontièra en luòcs determinats. Mas la nòva etnia poguèt pas se consolidar dins lo nòu reialme pluricultural fondat per la dinastia magiar dels Arpads, mas atanben damb fòrça populacion eslava e romana.

L’excusa per envasir Ongria

Los mongòls, menats per Batu, qu’èra un dels filhs del Grand   Khan, demandèt al rei ongrés lo liurament dels cumans refugiats. Son ancian territòri al sud de la Russia d’uèi lo jorn ja èra estat conquistat per aqueles, e ara començavan formar una nòva formacion tribala e estatala pròpria coneguda amb lo nom d’Òrda Daurada. Lo monarca magiar volguèt pas los liurar e se tenguèt brave amb la demanda de Batu. Èra una bona rason per dintrar dins Ongria e, fin finala, en 1241 donèt l’òrdre a la sieuna armada de travessar las montanhas dels Carpats prèp de Verets dempuèi lo nòrd-èst en tot començar l’invasion d’Euròpa centrala amb los mongòls.

Bela IV en tot fugir dels mongòls.

A mai d’aquò, i avián tanplan d’autras armadas dins la quita campanha. Un autra armada mongola se dirigiguèt a travèrs las planuras meridionalas de Polonha vèrs l’oèst, e aprés ganhar la batalha de Leignitz/Legnica, poguèt consolidar lo camin de Moràvia. Pas res mai l’arrestava d’arribar a territòri chec occidental e aguèt lo fluvi Danubi coma ponch de comunicacion clau. Tanben Transilvania e son populacion locala patiguèt una ataca òrre gaireben parallela.

Lo truc amb las fòrças principalas del monarca ongrés èra prèp. Fin finala, lo jorn 11 d’ abril l’armada ongresa èra prèp dels mongòls, al vilatge de Muhi e lo fluvi Sajo. La primièra ataca dels ongreses semblava èsser un succès e los mongòls se retirèron pel pont del riu. Mas quand los magiars començavan ja premanir la victòria, foguèt vist qu’aquò èra solament la desfaita de l’avantgarda de l’armada mongòla, qu’èra plan mai granda.

Los nomadas simulaban sovent sa retirada en tot provocar l’adversari. Tanben los ongreses avián una tactica d’ataca rapida amb los arquièrs montats qu’avián una granda mobilitat. Mas aprés sègles s’èran adaptats a las manièras de combatre europèas, pauc eficaças contra los mongòls. Aquestes, totun, avián tanben fòrça elements basics dels païses asiatics qu’avián conquistat coma, l’engenheriá militara.

Al delà d’aquò, los ongreses avián pas pro fòrça per lo combat e lo comandament foguèt pas coordinat. Los mongòls, en escambi, aguèron mai soldats amb l’arribada del general Subotai. Atal podèron encerclar l’armada magiara dins son campament. Lo rei Bela IV e paucs fisèls podèron fugir a temps del chaple. Mas foguèt pas aital amb los cavalièrs e los peons.

Los mongòls demorèron coma la soleta fòrça reala davant un país gaireben sens defensas. Solament qualqu’unes castèls de pèira podián resitir los envasidors. Lo rei ongrés se refugièt en la còrt del duc d’Austria, Federic II de Babenberg. Mas aquel volguèt tanben profiechar la situacion e demandèt en escambi al rei ongrés tres provincias de la region frontalièra d’Eslovaquia, Ongria e Austria. Fin finala, Bela trobèt refugi en la còsta de Dalmàcia ont solament podiá contemplar la situacion e pro.

Ogodei Khan, lo comandant de l’armada mongòla qu’envasiguèt Euròpa centrala en 1241.

Urosament los mongòls se retirèron lèu pr’amor de la mòrt d’ Ogodei, l’eretièr al tron de Temujin, e aquò causèt un conflicte de succession intèrn e lo quite Khan Batu s’impliquèt personalament L’scèna èra tota desolación. S’estimèt qu’una cinquena partida de la populacion del reialme moriguèt per causa dels chaples, la fam e las malautiás.

Après tornar de l’exili forçat, Bela IV poguèt tornar bastir son reialme en tot dirigir la bastida de fòrça castèls de de pèira e murs en las vilas que recebián, una aprés l’autra, de privilegis reials. Convidèt desenats de milièrs d’artisans e paisans d’origina germanica per las regions amb montanhas de la Transilvania e Eslovaquia actualas. Fòrça cumans subrevisquèron a l’ataca e aguèron una granda autonomia dins lo reialme.

Mas Frederic II de Babenberg, coma un voltor qu’espera son moment, volguèt se profiechar de la desgràcia ongresa. Cinc annadas aprés l’ataca mongòla , quora lo reialme encara èra pas guarit, lo duc austriac envasiguèt Ongria en tot reclamar los territòris que voliá conquistar per aver balhat proteccion a Bela pendent l’invasion.

Mas l’avarícia de Frederic aguèt un prètz tròp naut. Prèp del fluvi Leitha, pas lonh de Viena, tombèt mòrt pendent un combat contra l’armada ongresa. Sens eretièrs masculins, la dinastia dels Babenberg finiguèt e la luta per lo contraròtle de l’eréncia austriaca venguèt lo ponch principal entre los reailmes d’Ongria e Boèmia. Totun, aprés decadas de guèrra, lo ganhaire foguèt pas cap dels dos reis mas una tresena poténcia alavetz desconeguda en aquel scenari politic europèu: la dinastia dels Habsburg.