Mond

L’EMPÈRI TIBETAN (e 2)

CAM.-Las darrièras annadas de Songtsen Gampo foguèron tornarmai de guèrra, mas ara contra lo nòrd indian. China aviá enviat en l’an 648 una caravana comerciala e diplomatica a travèrs de Tibet al nòrd d’Índia. Quand i arribèron descobriguèron que lo rei Harsha, qu’aviá regnat la region dempuèi fasiá d’annadas èra mòrt. Un nòu senhor de la guèrra indian ataquèt e chaplèt la mission chinesa. Los supervivents poguèron s’enfugir vèrs Tibet e demandèron d’ajuda. Songtsen Gampo lor balhèt una armada per los acompanhar qu’envasiguèt las vals del nòrd d’Índia e conquistèt lo país aprés enviar lo nòu senhor de la guèrra indian coma presonièr a China.

L’Empèri de Tibet foguèt aperaquí l’an 790 un dels mai grands de la planeta.

En 649 Songtsen moriguèt e Gar, lo primièr ministre tibetan comencèt a governar en tot esperar la majoritat d’edat del grand-filh de Songtsen, car lo sieu filh moriguèt annadas abans. Uèi encara demòra sepelit jos un grand puèg – fa mai de 130 mètres de long – conegut per totes en Tibet. Mas Gar Songtsen foguèt fòrça mai ambiciós que Songtsen Gampo. En l’an 663 ataquèt la tribú dels Aza de nomadas del nòrd tibetan, situats entre lo replanat de Tibet e l’Empèri Chinés. Tot lor país foguèt conquistat e annexat al nòu empèri tibetan. Gar creèt de nòus impòstes e tanben una nòva armada.

La nòva armada èra basicament de cavalariá pesada. L’arqueologia trapèt cossí èra armada dins un fòrt del desèrt central d’Asia. Avián amb eles de plomas e de bandièras e lèu arribèron al desèrt de Taklamakan. Aliat amb de tribús nomadas turcas, los tibetans copèron la ròta de la seda e isolèron comercialament los chineses. Puèi ataquèron l’anciana vila de Khotan, lo joièl del desèrt de la region vesina asiatica. Lor religion a l’epòca tanben èra bodista.

Pasmens, i aguèron de grops de khotaneses que fugiguèron del país e comencèron la resisténcia contra los “caras ròias” (los tibetans se pintavan la fàcia de color ròia tradicionalament) aprés l’ataca dels tibetans als monastèris bodistas de Khotan. La causa èra clara; caliá l’ajuda de China. Aprés la mòrt de Gar Songtsen l’empèri tibetan foguèt devesit en dos reialmes.

En la decada de 690 Gar Tsenyen, un dels dos filhs de Gar e gobernador de Khotan, foguèt desfachat per una armada chinesa. Puèi, lo grand-filh de Songtsen Gampo, Dusong, lo condemnèt a mòrt e l’auciguèt. Pendent la quita epòca Gar Tagu, l’autre filh de Gar, foguèt arrestat pels sogdians. Sonque demorava un filh de Gar, lo general tibetan Gar Triding. Pasmens, la siá armada veniá mai e mai flaca e caliá liberar mai e mai territòris se òm voliá conservar la patz.

Dempuèi l’Edat Medievala Tibèt donèt mai importància a l’espiritualitat qu’a la conquista de territòris.

La nòva emperatritz chinesa, Wu, volguèt donar la patz al govèrn tibetan de Lhasa mas pas a Gar Triding, qu’èra en la frontièra amb China amb una armada tibetana. Lo govèrn tibetan acceptèt la patz. Puèi organizèt una sortida de caça per la familha de Gar Triding e ailà los chaplèt a totes. Gar Triding se suicidèt aprés conéisser la notícia.China demorèt fòrça temps en patz amb Tibet. Li caliá pas far pus la guèrra. Avián arribat de nòvas a China sus un nòu e poderós enemic que podiá arribar a finir l’empèri tibetan: los arabis.

L’ataca de China

En l’an 737 e aprés esperar pendent d’annadas l’Empèri Chinés tornèt a atacar los tibetans. E conquistèt tornarmai una sortida per China dins la Rota de la Seda. Dempuèi alavetz los tibetans patiguèron de mai en mai desfachas davant los chineses e los arabis. E aquò que Tibet conquistèt una sortida al mar a travèrs de Birmània en l’an 790. Mas dempuèi 799 i aguèt mai e mai revòltas de las nacions conquistadas pels tibetans. Langdarma foguèt un dels darrièrs emperaires en l’an 838. Pas gaire aprés comencèt l’Edat de la Devesion que l’empèri tibetan demorariá trincat en divèrses estats que luchèron entre eles pendent decadas. Tibet tornariá jamai a èsser un empèri, China daissèt de se mostrar inquièta per aquel vesin, pas pus poderós, e los arabis poguèron convertir a lor religion a la majoritat de regions per eles conquistadas.

Dempuèi aquela epòca Tibet demorèt sonque coma una nacion independenta que gaireben ( e aquò tanben cal o soslinhar) jamai ataquèt lors vesins. La nòva religion bodista conquistèt lo govèrn tibetan e confirmèt que i aviá tòcas pus importantas en la vida vidanta, coma la conquista interiora de las personas e pas dels territòris. E demorèt aital fins a l’an 1950 quand China tornèt a envasir Tibet. Dempuèi alavetz, lors abitants sómian amb la libertat, qu’un còp, fa ara ja fòrça sègles, aguèron amb l’òme que i menèt l’alfabet, l’escritura, la religion e la patz; Songtsen Gampo. Se un jorn pòdon aquò far o pas sonque o dirà l’istòria, coma se debanèt totjorn amb l’istòria de l’umanitat.