LO MARTÈL DE LAS MASCAS

Francesc Sangar.- Un dels libres que demòstran mai l’intolerància pendent l’istòria umana es lo “Maleus Maleficarum” (tradusit dempuèi lo latin coma “Lo martèl de las mascas”), escrich l’an 1486 pels monges dominicans germanics Heinrich Kramer (en qualques versions Institoris) e Jacob Sprenger. La tòca principala del libre, publicat l’an seguent, èra la persecucion de la mascariá.

A la fin de l’Edat Medieval aviá començada una paur generalisada contra las mascas, consideradas colpablas de totas las desgràcias que patissián las comunautats. L’an 1484 lo Papa Innocenci VIII reconeguèt l’existéncia de la mascariá al sieu document “Summis desiderantes affectibus”. Anecdoticament, segon lo Canon Episcopi crestian de l’an 906, creire en l’existéncia de la mascariá èra un pecat. Aquela paur arribèt a d‘extrèms de foliá collectiva pendent los sègles XVIn e XVIIn, amb fòrça jutjaments, d’empresonaments, de torturas e d’execucions.

 Una nòva enquesta

Al document papal d’Innocenci VIIIn Heinrich Kramer e Jacob Sprenger èran encargats per iniciar una enquesta sul tèma al nòrd d’Alemanha. E lo libre “Maleus Malificarum” foguèt lo resultat d’aquela recèrca, amb de referéncias a cresenças popularas e a d’autres libres anteriors qu’avián parlat sus la mascariá.

Lo succès del libre es evident pr’amor que foguèron publicadas divèrsas edicions, mercés a la difusion de l’imprimeria inventada faisá pas gaire,  e que grands teologians e d‘inquisidors utilizavan las siás teorias per luchar contra la dissidéncia religiosa. E aquel usatge foguèt generalisat als domenis catolics, mas tanben als futurs domenis luterans e calvinistas. Mas aguèt tanben de detractors dins la meteissa Glèisa Catolica, coma los teologians de l’Universitat de Colonha, malgrat que la presentacion d’aquel libre s’èra debanada justament en aquela universitat.

Lo “Maleus maleficarum” es compausat de tres parts. A la primièra la tòca es la demostracion de l’existéncia de la mascariá, mejançant tota una sèria de desgràcias, que pòdon solament succedir per l’existéncia del Demòni e lors vassalhs. Aital, s’assajava de respondre a la question sus l’existéncia d’aquelas desgràcias, que Dieu poiriá arrestar.

A la segonda part, lo libre explica desparièras manièras de mascariá e cossí se pòdon prevenir lors efièches. Es aquela part ont los dos autors basan mai lors explicacions en lors convèrsas amb de supersticions popularas.

A la tresena part explica de camins per detectar, jutjar e condemnar las mascas. Lo “Maleus maleficarum” defensa la tortura coma instrument per aténher de confessions e la validitat dels testimònis.

Son desconegudas las chifras dels executats a Euròpa dempuèi la fin de l’Edat Medievala fins al sègle XVIIIn, acusadas de mascariá. Mas los estudis afirman una quantitat minimala de seissanta mila personas. Qualqu’unes parlan encara de fins a dos milions.

E quinas èran las victimas d’aquela absurda e mortala persecucion ? Èran preferentament de femnas, qu’acostumavan a viure sòlas (fòrça sovent defòra de vilatges o vilas) e que possedissián de coneissenças sus d‘èrbas medicinalas. D‘acusacions de mascariá podián èsser provocadas fòrça còps per d‘envejas, e la comunautat confirmava aquelas acusacions perque aviá de besonh qualcun tipe de colpable per responsabilizar de las desgràcias que succedissián (de marridas colhitas, d‘epidèmias, de desastres naturals…). Una mòstra d’intolerància amb de consequéncias mortalas.