UNA SUSPRENENTA EXPOSICION SULS CATARS A TOLOSA : CATHARES

“Cathares” es una exposicion avodada als catars qu’es una granda suspresa. Ai agut personalament lo plaser de poder la descobrir lo jorn qu’arribava la flama olimpica a Tolosa e, coma un rai de lutz venent de las valors olimpicas, m’estona tot çò que representa aquela exposicion singulara que val la pena de visitar amb de uèlhs d’explorator.

De’n primièr, perque es la primièra exposicion a granda escala suls catars en França e, inopinadament, dins lo territòri d’Occitània, luòc ont foguèron expulsats los catars que volián pas se convertir a una religion que los identificava pas coma de bons òmes e femnas. Es evident que la profecia que nos ditz “Dins 700 ans lo laurièr reverdirà” es a se complir.

Segondament, perque es una exposicion qu’a una longa durada e se pòt visitar dempuèi lo 5 d’abril fins al 5 de genièr de 2025; totes los jorns levat los dimenges, çò que permet que siga fòrça visitada per totes aqueles qu’o desiran e amb fòrça visitas programadas pels escolans, a qui nos cal explicar qui èran e perqué foguèron perseguits los catars per tota Euròpa e, subretot, dins la vièlha Occitània. Es un dever coma societat d’avançar dins la cultura del respècte entre las personas, de la libertat e de la patz.

Tresenament, perque es organizada e finançada dempuèi l’Administracion centrala francesa que, en partida, es l’eretièra dels promotors de la crosada de mòrt e d’exterminacion contra los catars, puèi qu’es una exposicion reconeguda coma d’interès nacional per l’Estat (Ministèri de la Cultura), que li ofrís un sosten economic excepcional, e es dirigida per la Comissària Laure Barthet, conservatritz en cap del Patrimòni, directritz del Musèu Sant Ramon de Tolosa. Es una bona causa que los borrèls dels bons òmes e femnas los reconeisson coma una part cruciala de nòstra istòria amb aquela exposicion publica.

D’espacis singulars

En quatren lòc, perque l’exposicion “Cathares” se plaça dins dos espacis culturals de granda significacion dins l’istòria de la vila de Tolosa e dels catars. L’un es lo Musèu d’Arqueologia de Sant Ramon, ont avèm de referéncias a las rasons geopoliticas de la crosada e a qualques experiéncias de las populacions pendent los crudèls combats, coma foguèt lo cas de Besièrs e Menèrba. L’autre es lo Convent dels Jacobins, ont s’explica l’istòria de l’Inquisicion e lo debat religiós sus l’eretgia mai famosa que provoquèt una crosada de crestians contra crestians. Coma se foguèsse un karma del destin dins aquel impressionant convent, sèti del poder dominican de l’Occitània medievala, amb las relíquias del teologian Sant Tomàs d’Aquin e l’impausant palmièr de pèira simbòl del poder omnipresent de la Glèisa Catolica, podèm passejar per l’istòria e las valors transmesas per la comunautat dels catars.

En cinquen lòc, perque, se sèm subtils, dins qualques espacis de l’exposicion nos podèm mainar qu’istoricament el catarisme aguèt una granda influéncia dins la construccion de l’identitat de l’Euròpa meridionala, pel ben e pel mal, e que la persecucion contra los catars signifiquèt la fin de l’esplendor o del sòmi de l’“Occitània Granda”, qu’aquí perdèt son anma e son independéncia al benefici dels poders del moment; es a dire del Vatican e dels reis de França.

E en seisen lòc –e darrièra rason de suspresa–, perque l’exposicion “Cathares” amassa de pèças arqueologicas excepcionalas, coma la Canso, un long poèma qu’es una de las fonts mai importantas de l’istòria de la crosada, o lo Tractat de París, que sanciona la capitulacion de Tolosa, en mai d’autres documents excepcionals d’archius prestats per d’institucions prestigiosas coma la Bibliotèca Nacionala, donant testimoniatge que l’istòria dels catars es pas anecdotica o un inventari esoteric, senon que foguèt malaürosament un dels faches istorics e culturals que mai se deurián repetir en Euròpa ni dins lo mond. “Cathares” nos pòt pas daissar indiferents….!!

Tèxte de José Luis Soler, coordinator del projècte “Camins dels Catars, un itinerari cultural europeu”