Mediterranèu

SOBEIRAN DE CATALONHA E D’OCCITÀNIA

Paucs monarcas del sud d’Euròpa son venguts tan importants per l’istòria del  sègle XIIIen e apuèi coma Pèire I, tanben nomentat, pr’amor de sa coronacion pel quite Papa, lo Catolic. Per ansin, qualqu’unes meses abans de la desfacha militara de Murèth capitèt de se veire reconegut coma Comte de Barcelona (e doncas senhor de Catalonha), rei d’Aragon mas atanplan senhor d’Occitània (pr’amor que lo Comte de Tolosa se declarèt son vassal). Mas los franceses destrusiguèron aquel estat e l’istòria qu’arribariá puèi cambiariá per totjorn tota l’istòria del Mediterranèu nòrd-occidental. Fins uèi lo jorn.

Pèire I seriá pas celèbre a l’istòria d’Occitània o de Catalonha per la guèrra contra los piratas almoadas.

Nascut en Montblanc segon qualqu’unas fònts en 1177 e mòrt en Murèth en 1213, Pèire I foguèt dempuèi la sieuna naissença Comte de Barcelona e Rei d’Aragon. Mai tard venguèt Senhor de Montpelhièr (1204).

Lo sieu pepin foguèt Alfons VII de Castelha e benlèu pr’aquò l’ajudèt en las sieunas guèrras contra los reialmes de Navarra e Leon. Pr’amor de las atacas almoadas a las còstas catalanas, en l’an 1200 decidiguèt d’enviar una de las expedicions mai exoticas de l’epòca. Per ansin, lo josieu Seshet Benveniste marchèt a Marròc en son nom per demandar un arrèst ad aquelas atacas. Totun, lo sultan de Marròc volguèt pas aquela trèva e la guèrra de piratariá entre catalans e almoadas contunhèt encara pendent d’annadas.

Un dels piègers episòdis d’aquela guèrra foguèt l’ataca a Barcelona per una flòta almoada pauc apuèi. Per se venjar Pèire conquistèt lo Racó d’Ademús en 1210, qu’entraïnèt, a mai, la casuda dels castèls d’Al-Amus e atanben de Castèlfabid.

Rei d‘Occitània

Maugrat aquò, Pèire I seriá pas celèbre a l’istòria d’Occitània o de Catalonha per aqueles fachs. Après devesir lo territòri reial entre Pèire e son fraire Alfons (Provença), venguèt Senhor de Montpelhièr après maridar Maria de Jerusalem. Quora la crosada de 1209 comencèt, e un còp tombadas las vilas de Besièrs e Carcassona, venguèt Senhor feudal de Tolosa, Comenge e Fois pr’amor que los comtes d’aquelas tèrras se declarèron lèu lors vassals.

En 1209, venguèt Senhor feudal de Tolosa, Comenge e Fois pr’amor que los comtes d’aquelas tèrras s’i declarèron vassals.

Per tot aquò venguèt lo rei mai poderós que i aguèt a l’epòca entre París e Toledo e aquò maugrat aver un reialme relativament pichon. La guèrra dubèrta entre lo cap de la crosada, Simon de Montfòrt, e lo sieu nòu pòble, los occitans, provoquèt la cerca desesperada de temps per assajar de formar una armada pro grana per arrestar los crosats franceses, alemands e flamencs.

Totun, lo 12 de setembre de 1213 la contraataca dels franceses en Murèth finiguèt sul còp lo sòmi catalan d’aver un estat en ambedós costats dels Pirenèus. Los occitans assagèron de restacar encara lor destin al dels sieus fraires catalans. Aquò demorèt fins l’arribada al poder del son filh, lo rei Jacme I, qu’en 1213 èra encara menor d’edat.

Quora moriguèt, lo deute catalan per aquela guèrra foguèt tròp grand per un país tan pichon. Los territòris del Roergue e de Gavaudan èran estats ipotecats al Comte de Tolosa; Raimond VI, e apuèi aquel argent calriá èsser pagat a la familha Montfòrt e la Corona de França.

Amb Pèire I moriguèt una de las aventuras mai grandas de la Confederacion catalana e aragonesa que temporalament tanben foguèt occitana. Lo sòmi de çò que podiá èsser estat aquel estat contunhariá per totjorn la politica exteriora e tanben la mentalitat dels catalans (e dels occitans) pendent de sègles, fòrça sègles.

CAM