Mediterranèu

LOÍS, FONDATOR DEL REIALME D’AQUITÀNIA

Christian Andreu.- Maugrat la conquista franca aprés Vouillé en 507 divèrsas regions occitanas luchèron contra lo poder franc e qualqu’unas encara capitèron. Aquitània ne foguèt una d’aquelas. Aital, en 561 primièr e en 629 après, la region venguèt un reialme independent (çò qu’istoricament pòt èsser considerat coma lo segond e tresen reialme aquitan apuèi los gòts). Totun, en 781, amb Loís I Aquitània tornariá èsser un reialme independent que demorariá encara fins la fin del sègle Xen.

La coronacion de Loís I, filh de Carlesmanhe, vendriá aprés la desfacha de francs e aquitans en Roncesvals (778) davant los bascos. L’emperaire franc decidiguèt de tornar crear un reialme independent se voliá arrestar la revòlta dels bascos, un vertadièr perilh per l’empèri d’aquela part de la frontièra.

Lo reialme d’Aquitània (frontièra en roge) aviá de s’espandir mai encara en 806 vèrs Septimània, Provença e una partida de Borgonha.

E maugrat que Loís I aguèt totjorn a son torn de nòbles francs per lo contrarotlar, la costuma, lo drech e la lenga que demorèron, foguèron localas, çò es aquitanas (occitanas). L’istòria de Loís I, fondator de quatren reialme d’Aquitània e que finiriá sa vida en tot èsser nomentat Emperaire en 814 mòstra una politica independenta fins la fin (la pròva n’es que quora èra prèp d’èsser coronat coma emperaire abdiquèt coma rei d’Aquitània e nomentèt Loís II (813-817). A mai, son reialme aguèt doas caracteristicas principalas: la reconeissença del poder la glèisa catolica e divèrsas expedicions militaras a l’autre costat dels Pirenèus que solament lo flume Ebre arrestariá.

Nascut per la guèrra

Loís I nasquèt en Chasseneuil, prèp de Peitieus en 778 quora son paire, l’emperaire Carlesmanhe èra en l’expedicion a Pampalona. Sa maire foguèt la germanica Hildegarda de Vitangan. Quand son paire decidiguèt crear (recrear calriá mai lèu dire) Aquitània, aviá solament tres ans, e foguèt enviat ailà amb un ensemble de nòbles francs de la còrt que l’avián d’ajudar totjorn. Maugrat aquò, vegèt sa maire gaire mai e aquò benlèu marcariá son caractèr.

Maugrat èsser rei d’Aquitània viatjariá divèrses còps a la cort imperiala per òrdre de son paire e emperaire. En 785 viatgèt fins a Paderborn (país saxon), en 791 a Ratisbona (quora son paire li balhèt una espada) e encara en 797 a Herstelle (Saxònia) amb los dos autres fraires Pepin e Carles.

Quora aviá 17 ans maridèt Ermengarda d’Esbaia, e amb ela aguèt tres filhs; Lotàri (nascut en 795), Pepin (797) e Loís (806 e que venriá apuèi lo segond rei d’Aquitània d’aquela epòca). En mai d’aquò, aguèt doas filhas, Ildegarda e Rotruda.

La coronacion de Loís I, filh de Carlesmanhe, vendriá aprés la desfacha de francs e aquitans en Roncesvals (778) davant los bascos.

Loís foguèt conegut pendent l’epòca coma lo pietós (o atanben lo bravàs pr’amor de sas conquistas) perque aimava plan la Glèisa. Sa politica religiosa ne foguèt totalament favorabla. Pendent son reialme de monastèris foguèron reformats e declarèt mai d’un còp que l’eleccion dels evesques solament podiá venir del papat e pas d’un simple rei. A mai, situèt prèp de sa personas divèrses monges coma Agobard, Fredegis o encara Sant Benet.

Se la tòca de l’emperaire Carlesmanhe èra far viure sos filhs dins sos reialmes per i créisser e conéisser las costumas localas e atal aver de patz e pas de revòltas, la politica de son filh Loís I foguèt en aquò un vertadièr succès.

Per ansin, pendent una trobada amb l’emperaire en Paderborn en 785 Loís venguèt amb d’avilhaments tipicament bascos e aquò li balhèt una granda simpatia de son paire. Pr’aquò assajèt totjorn de respectar la costuma locala aquitana e basca dempuèi son palai reial aquitan que foguèt totjorn temporal (Angeac, Cassinogilum, Esbreule o encara Jocundiacum, prèp de Limòtges).

Òme religiós mas al còp guerrièr brave, decidiguèt conquistar la vila de Barshilona als aràbis quora en 797 lo governador aràbi de la vila se revoltèt contra l’emirat de Còrdoa e li donèt las claus de la vila. L’empèri Omaia contrataquèt e conquistèt tornarmai la vila catalana en 799. Aquò provocariá una guèrra contra los aràbis e berbèrs que demorariá mai de 10 ans.

Loís, rei d’Aquitània marchèt amb una granda armada e los ducs Sanç I de Gasconha, lo provençal Leibulf e Beran amb de gòts de Septimània vèrs Barcelona aquel quite an. Las armadas occitanas (e ont i aviá pas de francs) d’aquitans, provençals e lengadocians comencèron un sètge que demorariá encara doas annadas. En 801 un traïdor dubriguèt las pòrtas de la vila e Barcelona venguèt occitana (aquitana). Lo contraròtle venguèt en tot nomentar lo primièr Comte de Barcelona Beran I, una politica que los reis aquitans contunharián fins lo Comte de Barcelona Bernat de Septimània (Languedòc).

Lo rei d’Aquitània marchèt amb una granda armada vèrs Barcelona en 799.

Divèrsas expedicions que se debanèron pendent las annadas 804, 808 e 809 contra Tortosa aguèron pas tant de succès e la guèrra solament finiriá en 810 quora los occitans e catalans consolidèron la conquista de la part finala del flume Ebre coma frontièra.

Dempuèi l’an 806 Carlesmanhe aviá la volontat de desseparar l’empèri entre sos filhs. Lo reialme d’Aquitània de Loís segon la Divisio regnorum creisseriá mai encara pr’amor de son espandiment vèrs tota Septimània, Provença e una partida de Borgonha (çò que fariá de l’Aquitània d’aquela epòca gaireben tota l’Occitània d’uèi). Mas los fraires de Loís moriguèron abans que son paire e Loís I d’Aquitània foguèt comentat coemperaire en 813. Carlesmanhe moririá en 814 e doas annadas apuèi Loís seriá coronat emperaire en 816.

Abans d’aquò, totun, ja aviá laissat la grana del futur d’un reialme que, maugrat los esfòrces de l’istoriografia tradicionala francesa per l’amagar, demorariá mai de 200 annadas e seriá un dels reialmes mai importants del Sud de l’Euròpa de la nauta edat medievala: lo Reialme d’Aquitània.