Mond

L’arribada bulgara dins l’istòria balcanica

Michal Cukan.- L’etnogenesis actuala de la nacion bulgara, que representa un dels pòbles eslaus balcanics, es un dels cases mai complèxes de l’Euròpa orientala. Mentre que la lenga d’aquela nacion modèrna balcanica aperten a la familia linguistica eslava, lo nom bulgar designava un ensem de tribús d’origina turco-altaica que se desplacèt dempuèi la segonda mitat del sègle IV abans lo Crist del nòrd del Caucàs e las còstas septentrionalas de la Mar Negra fins las regions bizantinas de Moèsia e Tràcia. Per los diferenciar dels bulgars modèrns, s’acostuma a parlar tanben de proto-bulgars.

Una part dels bulgars, jol comandament d’Asparuc, filh de Kubrat, migrèt vèrs l’oèst.

Somats a l’ondada migratòria liderada pels huns, los nomadas bulgars arribèron a Panònia E lo cors oriental del Danubi just quand l’emperaire bizantin Zenon cercava d’utilizar los ostrogòts coma defensaires de la siá frontièra. Un dels ròtles d’aqueles aligats a l’empèri èra la defensa contra las nombrosas tribús, e entre aquelas los bulgars. Pauc aprés la casuda de l’Empèri Roman Occidental aquela tribú germanica se desplacèt vèrs Itàlia per luchar contra lo reialme d’Odoacre. Aquela circunstáncia ajudèt los bulgars atacar Tràcia E es causa de pèrtas enòrmes dins  la region. Los bizantins coneissián pro los bulgars, pr’amor que lor migracion passava près de Crimèa, un dels territòris imperials de l’epòca.

Per ansin poguèron provocar de tensions  entre de cutrigurs, la partida mai occidentala dels bulgars, e d’Utigurs, la partida pus orientala, e causar una guèrra dubèrta entre eles. Malgrat lo supòrt bizantin, los cutigurs se recuperèron de l’ataca dels utigurs e s’amassèron a las tribús eslavas que migrèron pendent lo començament del sègle VI des de l’Ucraïna actuala fins al Balcans orientals.

Zabergan, nòu cap de l’armada bulgara

Comandats per lo khan bulgar Zabergan, l’armada aligada bulgara eslava ataquèt, divesida en tres parts, la peninsula de Galipoli, l’interior de Grècia e, quitament, la meteissa capitala de l’Empèri, Constantinòble, sens poder la conquistar.

Los cutigurs venguèron d’aligats dels aganits, , una etnia d’origina pauc clara, coma o faguèron fòrça eslaus panonics e balcanics, qu’apareisson dins las cronicas de l’epòca jol nom d’Anti. Avián totes amassa coma tòca comuna lo sacatge de l’Empèri Bizantin. Mas Çò qu’en principi èra una aligança entre tres etnias se convertiguèt lèu en una egemonia aganida que complicava lor convivéncia. Per ansin, en l’an 631, en un dels conflictes dins aquela union inestabla, los cutigurs son gaireben destrusits pels aganits e sonque una fraccion pauc nombrosa poguèt fugir e arribar fins a Calàbria ont s’assimilèt amb de poblacion locala romana.

L’empèri fondat per Asparuc fariá concurréncia pendent los proplèus sègles amb los bizantins per l’egemonia als Balcans.

L’astre dels utigurs en orient semblava pas gaire mai bona que la dels cutigurs, pr’amor que en l’an 570 foguèron conquistats per de tribús originarias de Turquestan e foguèron incorporats a una formacion territoriala nomentada lo caganat turco tatar. Aquela s’espandissiá de las montanhas d’Altai fins a Asia Menora. E I aviá tanben d’assentaments de bulgars orientals près de la mar d’ Azov. Aquí aviá mai prominéncia d’una fraccion dels utigurs nomentada unogundurs, liderats per Kubrat, que se desseparèron del caganat turco tatar.

E entre los flumes Dnieper, Dniester e la Mar Negra creèron lo vertadièr brèç de l’estat bulgar. E capitèron quora luchèron contra los aganits. Son khan fondator èra del clan Dulo e cresquèt dins la còrt bizantina. Pauc après sa mòrt en 651 los cazars comencèron pressionar los bulgars dempuèi orient, e poguèron sosmetre una partida d’aqueles ( mai tard coneguts amb lo nom de bulgars del Volga e apuèi la conquista mongòla del sègle XIIIen participarián en l’etnogesis dels tatars uralics.

Una autra part dels bulgars, jol comandament d’Asparuc, filh de Kubrat, migrèt vèrs l’oèst E aprés crosar lo flume Danubi creèron la siá basa en la vila uèi sonada Varna. Per las siás campanhas contra l’empèri bizantin se jonguèron amb sèt autras tribús localas eslavas, en tot donar origina a la fusion, al començament fòrça lenta, dels dos pòbles desparièrs, que mai tard formarián la nacion balcanica bulgara . L’empèri fondat per Asparuc fariá concurréncia pendent los proplèus sègles amb los bizantins per l’egemonia als Balcans.