Divèrses

SPECULUM AL FODER

Francesc Sangar.- En un article anterior parlèrem dels libres penitencials que reprimissián e contrarotlavan la vida sexuala dels cresents. Mas foguèron tanben escriches qualques libres qu’ensajavan d’ajudar e melhorar la sexualitat. D’aqueles libres, avèm conservat “Speculum al foder” (“Miralh del fotre”), d’autor desconegut, mas fòrça bon estudiós del tèma e de la literatura orientala sus sèxe, e escrit en lenga catalana (abitualament aqueles libres s’escrivián en latin) pendent la fin del sègle XIV.

L’influéncia de la literatura sexologica orientala es evidenta; solament començar es nomenat “Albafumet”, un nom amb de claras raices arabas, coma mèstre, e la descripcion fisica de la femna perfiècha que l’autor explica se sembla fòrça mai al fisic abitual de las femnas orientalas que pas al fisic de las femnas europèas occidentalas. Las culturas orientalas trachavan la sexualitat d’una manièra fòrça mai normala que la societat crestiana europèa.

Speculum al foder es fòrça bon estudiós del tèma e de la literatura orientala sul sèxe.

Aquel libre incorpòra divèrsas novetats, coma lo sieu public. Èra pas dirigit solament als mètges, mas a tot lo public en general. E sometissiá pas la sexualitat exclusivament orientada al plaser dels òmes, mas que se preocupava tanben de la salut sexuala e los besonhs de las femnas. E sustot, realizava pas cap de jutjament sus la morala sexuala, coma en d’autres libres qu’èran impregnats de moralitat crestiana eclesiastica, amb de restriccions e de criticas a determinats comportaments sexuals.

L’autor somet pas en cap de moment la sexualitat amb l’unica tòca de la procreacion, mas qu’es en foncion d’obténer un plaser maximal abitualament. Sèm davant d’un tractat que dobertament s’avança a son periòde istoric, e qu’aleba la morala dominant tradicionala a l’Euròpa de l’epòca. Al començament lo meteis autor nos explica coma l’objectiu de l’edicion d’aquel libre es emplir un void en fòrça aspèctes que son pas estats resolguts pels anteriors libres publicats de sexologia. La primièra frasa del libre nos explica: “E mai qu’Albafumet afirme que los libres que tractan de la manièra de far l’acte sexual son nombroses, ieu pas ne tròbi cap que me satisfaga(…) Es per aquò que vòli tractar lo tema d’una manièra adequada e convenenta, perque tota persona interessada pòsca comprene e que de mètges, de cirurgians e d’autres savis pòscan aténher profièch.”

Una metodologia nòva

La siá metodologia es clarament orientada vèrs manténer una vida sexuala sana, mas que simultanèament, prejudicia pas las autras foncions naturalas del còrs uman. Per l’autor, lo còrs uman es un ensems, ont la sexualitat es un compausant mai, tant important coma l’alimentacion, mas ont quin organ que siá que foncione pas pòt prejudiciar los autres. Una part importanta del libre explica los damatges corporals que se pòdon patir per manténer una vida sexuala tròp activa e coma aténher prevenir o guarir aqueles perjudicis e de quines simptòmas detectan aquela situacion. Segon nos ditz l’autor “Sosteni que far l’acte sexual tròp sovent aucís la calor naturala, crema la calor accidentala e afeblís totes los membres e los gèstes”.

Cossí en autres libres de sexologia, “Speculum al foder” explica de recèptas culinàrias e de medecinas per melhorar la poténcia sexuala o aumentar la qualitat e la quantitat del semen, en foncion de las caracteristicas fisicas de cada òme, e alèrta de neurituds que pòdon redusir lo desir e lo vigor necessari. Desbrembam pas qu’aquelas recèptas tròp sovent incorporavan de cèrtas cresenças gaireben misticas suls poders de qualques neurituds e qualques substàncias sul foncionament e la salut generala del còrs uman.

Lo libre descriu de manièra detalhada las vint-e-quatre posturas per realizar l’acte sexual.

E coma èra previsible uèi, mas pas a l’Edat Mejana europèa, descriu de manièra detalhada las desparièras posturas, vint-e-quatre en totala, per realizar l’acte sexual (amb lors beneficis e lors perjudicis), en una clara similitud amb lo Kamasutra indian. Cossí en aquèl tèxt oriental, qualques unas de las posturas venon impossiblas de realizar per la majoritat dels cobles.

Un apartat que nos resultariá uèi fòrça polemic (e segurament amb cèrtas dòsis de masclisme) nos mòstra la sexualitat femenina en foncion de l’edat, en remarcant que lo passatge dels ans redusís clarament lo desir sexual femenin, mas tanben l’interès dels òmes per aquelas femnas mai maduras. L’autor abandona pendent una estona lo caractèr mai fisic, e s’introdusís en un domeni mai psicologic. Egalament, nos explica la manièra de detectar quand una femna es enamorada o gaudís pas de la siá sexualitat, e recomanda als òmes coma iniciar lo procès de seduccion d’acòrdi amb l’edat e la situacion de la femna.

Curiosament l’autor explica pas cap de metòde de contraconcepcion. L’autor separa la sexualitat de la procreacion, e seriá estat evident un apartat que parlèsse sul tèma. Pendent l’Edat Mejana èran coneguts fòrça metòdes e fòrça substàncias que podián evitar o interrompre la concepcion.

“Speculum al Foder” es una mòstra del fach impossible de la morala eclesiastica d’arrestar l’interès de la populacion per la sexualitat, malgrat la repression existenta, e un bon resumit de las coneissenças sexologicas de l’epòca.