LA CONTRACEPCION MEDIEVALA; BRICA EFICAÇA

Francesc Sangar. -Los metòdes contraceptius a l’Euròpa medievala èran coneguts e utilizats, mas jos la vigilància e la proïbicion de la Glèisa crestiana. Inicialament, pendent los primièrs sègles del cristianisme existissiá pas cap de nòrma suls metòdes per evitar l’emprenhament. Foguèt dempuèi l’òbra d’Agustin d’Ipòna al sègle IVen, considerat un dels Parents de la Glèisa, que comencèt lo clergat a opinar (e comandar) sul tèma. Segon Sant Agustin, lo fètus possedissiá solament d’arma a comptar del quaranten jorn de la gestacion (e lo fètus femenin a comptar del nonanten jorn). Aiçò fasiá possible desprene’s del fètus abans d’aqueles tèrmes sens d’aucir una vida umana.

Mas en tempses medievals, la pression per aumentar la populacion, ajudèt al clergat a enebir totes aqueles metòdes de prevencion e quina desencusa que siá per l’avortament, e mai se la vida de la maire foguèsse en perilh, pr’amor que la Glèisa considerava que la vida de la futura creatura èra per dessús la vida de la siá maire. Mas se l’avortament se produsissiá abans dels tèrmes fixats per Agustin d’Ipona, se podiá pensar a una indulgéncia a la femna qu’aviá avortat. Al libre “Decretum” escrit per Burchard de Worms l’an 1023 se declarava que la Glèisa deviá èsser “indulgent” amb las femnas pauras qu’avián avortat se podián pas alimentar los sieus filhs.

E coma se practicavan aqueles avortaments medievals? En qualques escasenças en extrasent dirèctament lo fètus, amb un procès que fòrça còps provocava la meteissa mòrt de la femna. Mas los procediments mai abituals èran las bevendas e la ingestion d‘èrbas o l’entratge de chuques d’èrbas dins de la vagina, que se considerava que provocavan l’avortament pr’amor que dilatavan la pelvis e ajudavan a la sortida prematura de l’embrion. Qualques unas de las èrbas utilizadas èran conegudas mercés a qualques libres d’origina josieva o musulmana, qu’èran de culturas ont s’agissián aqueles tèmas amb mai de naturalitat. Dins del listat nos cal citar lo jolverd, la beladòna, lo cabrifuèlh, l’òli de cèdre, las fuèlhas de caulet, la mandragora o la raïtz de fauguièra.

Un estudi enebit

Foguèt tanben enebit l’estudi scientific sul tèma, e las practicas de prevencion de l’emprenhament demorèron limitadas a las ja conegudas dempuèi los tempses ancians e a l’utilizacion d’èrbas o de substàncias consideradas utilas tanben per evitar l’emprenhament. Per la Glèisa crestiana existissiá solament un unic metòde contraceptiu permés, qu’èra la castedat sexuala.

Los cobles utilizavan sovent lo “coitus interruptus”, citat e condemnat a la Bíblia o la “neteja” de la vagina per extraire lo semen amb una esponga o d’autres objèctes. En qualques cases, s’introdusissiá vinagre dins de la vagina de la femna après l’acte sexual.

Unes procediments que se basavan en las cresenças popularas afirmavan que ligar determinats objèctes podián aténher l’esterilitat temporala de la femna. Nos podèm estonar per la siá ingenuitat de qualqu’unes d’eles, coma la teoria de qué ligar los testiculs d’una mostèla mascle a la camba d’una femna pendent l’acte sexual evitava l’emprenhament, o que portar qualques colarets o amulets podián tanben aténher aquel objectiu. E naturalament l’entratge a la vagina de pichons sacs amb determinadas èrbas naturalas èra fòrça utilizat.

Los preservatius èran fabricats amb de pèls o de budèls d’animals qu’èran cosuts amb l’objectiu d’aténher que demorèsse plan barrat per evitar la sortida del semen. Justament, per la pauca qualitat o pel deficient barrament, es probable que foguèsson pas gaire efectius. Los preservatius medievals acostumavan d’èsser fòrça estreches, amb una dimension mejana de tres centimètres d’amplada e se ligava una cinta a l’extrèma per qué demorès fòrça estacat.

Una curiositat de l’utilizacion dels preservatius èra que pas s’utilizavan amb las respectivas molhèrs, qu’èran totjorn afectadas per un emprenhament annadièr, mas que la siá foncion èra abituala amb las aimants e amb las prostituidas, amb un objectiu qu’èra pas evitar l’emprenhament, mas que se preteniá evitar la propagacion de malautiás venerianas, abitualas als bordèls e tanben amb las aimants.

Las garsas

Un dels màgers mistèris suls emprenhaments proveniá de las prostituidas, qu’abitualament èran pas embarassadas, malgrat èsser en una evidenta situacion de risc. Se pensava inicialament que podián optar per l’avortament o qu’utilizavan divèrses metòdes contraceptius, mas supausam ja qu’èran pas gaire eficaces.

Un mètge del sègle XII opinava qu’aquela situacion se deviá que las vaginas de las prostituidas èran fòrça “lisas” per la friccion pendent totes los actes sexuals qu’avián mantengut e lo semen limpava, del temps que las autras femnas mantenián vaginas mai “rugadas” e lo semen demorava retengut e produsissiá l’emprenhament. Una explicacion absurda que preteniá segurament descreditar las prostituidas. Autres istorians opinan que segurament lo motiu del bas volum d’emprenhaments de las prostituidas se deviá a l’utilizacion abituala del sèxe anal, que naturalament pas atenhiá l’emprenhament.

Condemnats per la Glèisa, los metòdes contraceptius s’utilizavan segon cossí podián los cobles, mas se nos fixam en lo nivèl d’emprenhaments e l’indèx de naissenças en epòca medievala, devián pas èsser gaire efectius.