Divèrses

UNA DATA PAS SEGURA PER LA FIN D’UNA ÈRA

Francesc Sangar.- Tradicionalament, l’istòria marcava que l’Edat Mejana començava l’an 476 amb la pèrda del tròn roman del darrièr emperaire, Romulus August, un jove de solament quinze ans. Lo general Odoacre de la tribú dels Ostrogòts aviá conquistat Roma, s’aviá proclamat coma rei d’Itàlia (lo darrièr territòri jos sobeiranetat de la familha imperiala romana) e acabava l’istòria de l’empèri mai important de l’istòria occidentala fins alavetz, e mai se fasiá ja decènnis que l’empèri se bricalhava amb d’invasions dels pòbles germanics.

La pèrda de Bizanci provoquèt l’exili de fòrça intellectuals: una empentassa per la Renaissença.

Mas la fin de l’Edat Mejana es totjorn estada motiu de debat tre d’istorians, e son establidas doas datas que dependon de las consequéncias pels païses dels istorians: 1453 e 1492. L’an 1453 s’acabava l’istòria de l’Empèri Bizantin, amb la casuda de la capitala, Bizanci (l’anciana Constantinòble) après lo sètge qu’avián impausat los turcs otomans governats pel sultan Mehmet II, conegut justament per l’istòria musulmana coma “lo Conquistaire”. Egalament, l’Empèri Bizantin patissiá una pèrda de territòris importants dempuèi de qualques sègles enrè. Desbrembam pas que los meteisses bizantins se nomenavan pas a eles meteisses amb aquel nom, mas que se consideravan los eretièrs dirèctes dels romans (eles èran los romans orientals).

La pèrda de Bizanci provoquèt l’exili de fòrça intellectuals, que coneissián fòrça ben lo saber de la Mediterranèa Orientala, sustot de l’epòca de la Grècia classica e los estats ellenistics. Aqueles savis emigrèron a l’Euròpa Occidentala, preferentament als estats italians e ajudèron a potenciar l’Umanisme coma doctrina filosofica, mas tanben de vida, e desvolopèron la coneissença dels grands escrivans e filosòfes de l’Antiquitat classica. Tota una empentassa per la Renaissença!!!

Mas desbrembam pas que la casuda de Bizanci provoquèt una nòva expansion del mond islamic, e un domeni dels otomans a la Peninsula Balcanica que se mantendriá fins al sègle XIX, e qu’arribèt a menaçar tanben l’Euròpa Occidentala: la meteissa vila de Viena, al còr d’Euròpa patiguèt un long sètge dels turcs otomans!!! L’Empèri Otoman venguèt lo senhor de la Mediterranèa Orientala, sens cap de discussion, fins a la fin del sègle XVI.

Los istorians franceses e italians defendon fòrça la data de l’an 1453 coma la fin de l’Edat Medievala per las consequéncias positivas qu’aguèt aquela emigracion en la siá activitat culturala. L’an 1492 es la data oficiala de la descobèrta d’America per Cristòl Colomb, e mai se sabèm uèi que i aguèron d’expedicions de Vikings (e tanben qualque maire) a las còstas nòrd-americanas fòrça abans. Pendent lo sègle XVI, la descobèrta, la conquista e la colonizacion del Nòu Mond cambièron radicalament la politica e l’economia europèas, preferentament en Castelha e Portugal.

Los europèus començavan a sortir defòra las frontièras conegudas e s’establissián nòvas rotas que movián de personas e de produchs comercials d’un costat a l’autre de l’ocean Atlantic. Aquel seriá pas jamai la fin del mond, mas un pont de ligam amb d’autres continents. La descobèrta del continent american, amb las rotas que los portugueses avián establidas a l’entorn del continent african fins l’Índia, cambièron la concepcion del mond conegut.

Mercés a la siá expansion e a l’espleitacion dels recorses naturals de las colònias americanas, Castelha venguèt pendent mai d’un sègle (lo sieu Sègle d’Aur) la principala poténcia europèa, protagonista de la majoritat dels conflictes que sorgissián a Euròpa. E la monarquia dels Habsburg, que governava dins los estats ispanics, somiava amb la creacion d’un empèri mondial, jonch per la siá dinastia e per la religion crestiana catolica entre dos continents.

Apuèi 1492 se produsiguèt la destruccion de las civilizacions dels pòbles indigènas americans.

Una nòva edat

A Euròpa posteriorament s’introdusiguèron nòus produchs alimentaris provenents del continent american, qu’enriquiguèron e melhorèron la dièta alimentària dels europèus. Mas se produsiguèt tanben la destruccion de las civilizacions dels pòbles indigènas: l’Empèri Astèca, l’Empèri Inca, los Maias… vegèron desaparéisser las siás estructuras politicas, e las siás economias èran contrarotladas e somesas als besonhs dels colonizadors europèus, del temps que la majoritat de la populacion autoctòna patissiá una vida similara a la dels esclaus.

Aqueles meteisses colonizadors avián començat a establir d’estructuras politicas e socialas que reprodusissián las existentas a Euròpa, amb los blancs europèus coma governants del territòri. L’eleccion de 1492 coma data de la fin de l’Edat Medievala es sustot defenduda per d’istorians del domeni ispanic, per las consequéncias vesedoras que signifiquèt la descobèrta d’America per Castelha e posteriorament los autres pòbles ispanics, e tanben per d’istorians del domeni anglosaxon car Anglatèrra (Grand Bretanha) realizèt tanben una colonizacion a las còstas atlanticas d’America del Nòrd, l’embrion dels futurs Estats Units d’America.

Naturalament e malgrat las explicacions anterioras, la finala d’una epòca se pòt dificilament soslinhar amb una data concrèta, perqué es totjorn necessari parlar d’un periòde de transicion, mai o mens long, ont se produsisson totes los cambiaments. Mas, 1492 o 1453, quina data preferissètz coma fin de la fascinanta Edat Medievala?