Divèrses

L’HAGGADÀ DE SARAJEVO

Francesc Sangar.- Pendent l’Edat Mejana existiguèron d’importantas escòlas d’illuminacion de manuscrichs dins las comunitats josievas, que creavan de libres basats en fragments de la Bíblia ebrèa, abitualament encargats per familhas ricas josievas qu’utilizavan aqueles libres per explicar los tèxtes biblics pendent las fèstas religiosas.

Las “Haggadot”, èran de libres que legissián las familhas josievas pendent la celebracion de la Pasca, la “Pésaj”. Etimologicament, “HGD” (l’ebrieu escriu pas vocalas) significa narracion. Se son conservats divèrses exemplars coma “La Bíblia de Cervera”, la “Golden Haggadà”, la “Haggadà Kaufmann” e la “Haggadà de Sarajevo”.

Aquela darrièra visquèt fòrça perilhs e en divèrsas escasenças patiguèt d’assages de destruccion. Gaireben totes los istorians opinan que foguèt fabricada en Barcelona o Tarragona a l’entorn de l’an 1350 per l’importanta comunitat josieva de las vilas catalanas.

Sus las siás cent quaranta doas paginas, farlabicadas amb de pergamin de color blanca e illuminadas amb coure e aur, nos aufrís las siás trenta quatre miniaturas, ont mòstra divèrsas scènas biblicas de la Torah, dempuèi la Creacion (Genèsi) fins a la mòrt de Moïses (Deuteronòmi) e fòrça detalhs de la vida quotidiana dels josieus catalans. Las influéncias artisticas musulmanas e crestianas goticas son evidentas, coma de colors rojas e blavas sus fòrça illustracions que donan una imatge fòrça viva. L’an 1991 foguèt avalorada en mai de sèt cents milions de dolars per la siá beutat e antiquitat.

Los istorians opinan que l’“Haggadà de Sarajevo” sortiguèt de Catalonha amb la percaça dels josieus de l’an 1492, segurament  vèrs la Peninsula Italiana per qualques indicacions que se son trobadas als marges de qualques paginas. Fin finala, lo Musèu Nacional de Sarajevo crompèt lo manuscrit l’an 1894 e aquela Haggadà comencèt a èsser nomenada amb lo nom actual per la vila ont èra.

Pendent la Segonda Guèrra Mondiala, per paur a la siá destruccion pels nazis qu’avián ocupada Iogoslavia, e pendent las guèrras balcanicas dels ans 1990 pels efièches del sètge sèrbi, foguèt amagada. Restaurada l’an 2001 es un dels grands tresaurs del Musèu Nacional de Bòsnia e Erzegovina.