PRINCE DE JAPON
La figura istorica del prince japonés Shotoku (575-622) es encara uèi polemica. Una minoritat d’istorians creson pas que la siá existència foguèsse vertadièra. E tot pr’amor del culte que, de generacions posterioras faguèron de la siá òbra, per rapòrt al bodisme. Totun, la documentacion de l’epòca e l’arqueologia fa temps que demostrèron que foguèt real e que, a mai d’aquò, foguèt un dels personatges istorics pus importants del Japon medieval.
![](https://medievaloc.com/wp-content/uploads/2021/08/SHOTOKU-2-300x192.jpg)
Lo prince Shotoku tanben es conegut coma prince Umaiado o prince Kamitsumia segon la fònt escricha. Visquèt lo conegut periòde Asuka de Japon e trabalhèt al servici de l’emperairitz Suiko. D’efièch, foguèt filh de l’emperaire Iomei e la princesa Anohobe, del clan dels Soga. A mai d’èsser restacat a de fachs militars importants coma la victòria definitiva sul clan dels Mononobe, tanben es celèbre pr’amor d’aver menat lo bodisme a Japon.
De fònts literàries, religioses e istoricas japoneses coma lo Nihon Shoki ne serián la siá òbra, dont d’autras. A mai, foguèt una figura extraordinària de la siá epòca car poguèt, fin finala, centralitzar lo govèrn imperial japonés e escriure la primièra constitucion (de ls 17 articles) o amassada de leis oficialas. Pr’amor d’aquò tanben es considerat encara uèi coma lo primièr escrivan d’un text legislatiu en japonés.
Al servici de l’emperatritz
![](https://medievaloc.com/wp-content/uploads/2021/08/SHOTOKU-3-191x300.jpeg)
Lo prince Shotoku dintrèt al servici de l’emperairitz Suiko en l’an 593 coma regent e lèu comencèt a cambiar lo foncionament del govèrn imperial japonés per li balhar una màger modernitat. Coma bodista, a mai, escriguèt los Comentaris dels Tres Sutas (615), considerat uèi lo primièr tèxt japonès (de ficcion o pas). Amb lo temps, aprés la siá mòrt, divèrsas generacions de japoneses comencèron a li aufrir culte. E ne foguèron fargadas plusors legendas.
Cossí que siá, lo prince Shotoku comencèt un gigantàs projècte a nivèl nacional per espandir e ensenhar la filosofia budista al pòble japonés. Segon maitas fònts, ordonèt la bastida del temple de Shitenno-ji, en la província de Settsu (uèi Osaka) aprés ganhar al camp batalhièr sul clan dels Mononobe. L’arqueologia e divèrsas cronicas confirmèron qu’ailà aguèt Shotoku lo sieu palais fins a la fin de la siá vida.
E malgrat que l’istòria demorèt desenats d’annadas abans de poder demostrar que foguèt pas cap legenda, cal remembrar que, sovent, de legendas e de fachs istorics, se son barrejats a travèrs d’un sens fin de generacions umanas. E pr’açò lo trabalh dur de l’istorian a l’ora de confirmar (o pas) aquelas legendas, nascudas, fa ara mai de quinze sègles. Car, e aquò cal pas o desbrembar, una legenda, sovent, a dins quicòm de real. E aquò es çò que se passèt amb lo prince Shotoku de Japon.