Mediterranèu

LA SOCIETAT DELS BARBARS (e 10)

CAM.- Segon plusors cercaires las nòvas fònts del drech germanic a mai de la capacitat legislativa dels darrièrs emperaires romans cambiaràn, pauc a cha pauc, la societat dels barbars entre los sègles VI e XIII. E la societat nascuda aprés aurà res a veire amb la societat de l’edat antica.

En Ispània, Occitània, Gàllia, Itàlia e la còsta naisserà lentament una nòva societat diferenta.

En cèrts luòcs (ancianas pronvíncias romanas) foguèt, pasmens, malaisit d’aplicar aquelas nòvas leis. Calguèt ne far una barreja per daissar contenta a la populacion romana (que non barbara). Un exemple es la Lex romana visigothorum, d’Alaric, lo rei visigòt, de l’an 506. La sieuna influéncia s’espandiguèt puèi per tota la Gàllia mas atanben per Germania. La consequéncia ne seràn, encara, d’autras leis del meteis tipe, mas posterioras, coma la Lex romana burgundionum o la Lex romana curiensium.

Cossí que siá, totes aqueles cambiaments de fònts juridicas tanben arribèron al foncionament dels meteisses judicis. Lo chepic èra totjorn parièr; dins una nòva societat violenta e ont totjorn i aviá de guèrra, caliá assegurar la patz per totes los mejans. E se, per aquò aténher, caliá aplicar tanben lo drech roman, èra de besonh o far.

De judicis diferents

Per ansin, lo ròtle del jutge serà sonque de presidir lo judici e lo dirigir. D’unes poiràn presentar testimònis o demandar de Judicis de Dieu se i a pas cap pròva segura. D’autres encara –los pus poderoses – presentaràn testimonis collectius. E quand i a senténcia seràn los òmes del rei los qu’auràn la responsabilitat de l’aplicar. Mas tanben podiá òm pagar per arrestar l’aplicacion de la senténcia.

I aviá una longa lista qu’afirmava qué deviá èsser pagat se i aviá un crim (e se l’altra part o acceptava, solide). Caliá alara pagar amb d’argent (wergeld). La quantitat èra desparièra segon lo crim, mas tanben la condicion sociala de la victima. Se l’agressor podiá pas pagar, de còps, èra tota la siá comunautat qui deviá balhar l’argent coma consequéncia d’una responsabilitat qu’èra considerada coma collectiva, malgrat que lo crim foguèsse estat realizat sonque per un dels sieus membres.

Las nòvas fònts del drech germanic cambiaràn, pauc a cha pauc, la societat dels barbars.

Tot aquò èra de besonh per empachar la naissença de nòus crims de sang per venjança o la creacion d’una nòva sèrie de crims dels nous enemics de l’agressor, dont la familha. Se lo crim èra celèbre la punicion tanben e caliá balhar un senhal positiu a tota la scietat que la justícia reial, funcionava, e, a mai, èra tras que justa.

Per ansin, e pertot Ispània, Occitània, Gàllia, Itàlia e la còsta mediterranèa naisserà fòrça lentament una nòva societat diferenta de l’anteriora. La societat dels barbars, dempuèi lo sègle V endavant, que crearà (pr’amor del besonh de finir amb lo caòs) de nòvas leis, qualcunas basadas en de fònts germanicas, mas tanben d’autras basades sul drech roman per assegurar la patz sociala aprés las darrièras envasion e guèrras. D’ailà naisserà una nòva Euròpa, qu’aurà res a veire amb l’estructura sociala anteriora. Serà leù la societat de l’edat medievala que tornarà pas a cambiar prigondament, almens, fins als sègles XIV o XV o encara pus tard.