GUILLEM DE CABESTANY, TROBADOR DEL ROSSELHON
Francesc Sangar.- La vida del trobador catalan Guillem de Cabestany es plena de divèrsas legendas (quitament qualqu‘unes istorians dobtan de la siá existéncia). Cossí se debana en la majoritat dels trobadors, coneissèm pas gaire informacion contrastabla sus la siá vida privada. Amb Guillem de Cabestany apondèm la dificultat de l’existéncia contemporanèa verificada d’un autre personatge amb un nom identic (possibla confusion d’informacions biograficas?).
Nascut a la vila de Cabestany, al Rosselhon, l’an 1162, escriguèt nòu cançons, e mai se existisson tanben dobtes sus l’origina de doas d’elas. Cossí faguèron totes los poètas catalans de l’epòca, escriguèt las siás creacions en lenga occitana, per l’enòrme prestigi que possedissiá la siá literatura lirica.
Lo presonièr d’amor
Lo sieu poèma mai famós, “Lo dous cossire”, una de las cançons de tota la lirica trobadoresca ont un autor afirma mai categoricament l’amor cap a la siá dama, gaireben un “presonièr d’amor”, malgrat que lo poèta siá obligat a l’amagar per las circonstàncias, e ont elèva quitament aquel amor suls sentiments cap al meteis Dieu. Segurament lo clergat del moment aviá pas una opinion positiva envèrs aquel poèma, que preferessiá l’amor uman al divin. Los afrontaments entre lo clergat catolic e la poesia trobadoresca, considerada coma instigairitz del pecat de luxúria, èran constants. Assegurava tanben que cambiariá pas aquel amor ne contra totas las riquesas dels reis d’Occident.
La siá poesia es orientada preferentament cap al public senhorial, amb de rimas complicadas malgrat l’utilizacion del mai simple “trobar lèu”, que mòstran una granda coneissença del lengatge e las tecnicas poeticas trobadorescas per Guillem de Cabestany.
La siá dama foguèt Saurimonda de Navata, maridada amb lo senhor Ramon de Castell-Rosselhon, e amb ela Guillem de Cabestany foguèt lo protagonista d’una narracion fòrça romantica e difonduda, la legenda “del còr manjat”, explicada en la siá “Vida”, ont lo marit de la “domna” aucissiá lo trobador, e ofrissiá lo sieu còr coma manjar a Saurimonda. Es solament una legenda qu’incorpòra fòrça anacronismes temporals en la situacion dels eveniments e dels personatges mencionats, mas qu’atenguèt fòrça difusion al delà del Rosselhon. Tanben d’istòrias similaras èran explicadas sus autres trobadors medievals europèus.
En contunhant amb l’istòria contrastabla, qualqu‘unes estudioses pensan que Guillem de Cabestany podiá aver acompanhat lo rei Pèire d’Aragon e comte de Barcelona l’an 1212 a la batalha de Las Navas de Tolosa contra los musulmans a la Peninsula Iberica. Aquela informacion prepausa una bona relacion tanben amb la cort aragonesa e barcelonesa. Moriguèt possiblament pauc après, al meteis Rosselhon ont èra nascut, a una edat a l’entorn de cinquanta ans (edat anautita per aquela epòca).
