LA FEMNA A LA LITERATURA TROBADORESCA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Francesc Sangar.- I aguèt un grand succés d’assisténcia al cicle de conferéncias e debats amb lo títol “L’espaci Trobadoresc e las femnas: d’autoras, de mecenas e de representacions”, organizat per l’Universitat de Barcelona, a travèrs de la sieuna Facultat de Filologia e Comunicacion, l’Institut d’Estudis Catalans e l’Universitat de Santiago de Compostèla, dels jorns 5 a 7 de Març a Barcelona. La maximala expression de la lirica medievala europèa foguèt la poesia trobadoresca.

Existiguèron dos nuclèus fondamentals d’expression: la poesia en lenga occitana e en lenga galhèga e portuguesa. L’esplendor qu’atenguèron ambedoas tradicions poeticas foguèt tan importanta, que de poètas catalans e italians escriguèron tanben en la primièra e de poètas castelhans en la segonda.

Jos la premissa de l’importància d’ambedós nuclèus literaris, se desvolopèron aquelas conferéncias ont intervenguèron de grands estudioses del tèma e amb tres aisses cossí remembra lo títol del cicle. Totas las conferéncias aportèron de grandas coneissenças amb fòrça qualitat, mas ne direm solament qualques unas d’elas.

Pr’amor que las femnas foguèron d’autoras, de “trobairitz”, malgrat que lors òbras èran estadas amagadas pendent sègles, a l’ombra de lors companhs trobadors. Als darrièrs ans los estudis an descobèrt la granda qualitat de lors creacions poeticas.

E lo “Corpus des Trobadours”, l’interessant projècte de l’Institut de Recèrca de Culturas Medievalas (IRCUM) e l’Institut d’Estudis Catalans, que recuèlh l’òbra dels trobadors medievals en lenga occitana amb la tòca de difondre aquela granda produccion literària, remembra aquelas escrivanas, coma expliquèt la coordinatritz del projecte, Professora de Filologia Romanica e Directritz de l’IRCUM Meritxell Simó, en la sieuna conferéncia “Las trobairitz al Corpus des Trobadours”.

La preséncia de “trobairitz” al cicle foguèt permanenta, cossí demòstran d’interessantas conferéncias “Memòria ludica e deconstruccion a las cansons de la Castelloza” de la Professora titular de Filologia Romanica Rosa María Medina Granda de l’Universitat d’Uviéu (Astúrias) o “La Comtessa de Dia e la lirica germanica” del Professor e Doctor en Culturas Medievalas Joan Dalmases.

La trobairitz Castelloza

En la primièra conferéncia foguèt analisada l’òbra d’aquela trobairitz e la professora Medina autregèt una nòva vision, amb de tròçes dels poèmas que mòstran Castelloza, coma una femna que desvolòpa amb los sieus vèrses una afirmacion personala davant lo refús del sieu aimat. E lo Doctor Joan Dalmases remembrèt la qualitat de la creacion de la Comtessa de Dia, benlèu la trobairitz mai coneguda, e las sieunas relacions amb la lirica desvolopada als territòris germanics.

La Doctoressa en Teoria de la Literatura e Literatura Comparada per l’Universitat Autonòma de Barcelona, Adriana Camprubí, analisèt l’autoria e las influéncias en un poèma consacrat a la Vèrge Maria, e atribuit tradicionalament a la reina francesa Blanca de Castelha.

E las femnas foguèron tanben de mecenas. Devèm desbrembar aquela imatge d’una Edat Medievala ont las femnas demoravan barradas en de ginecèus, una sòrta de “ghettos” ont avián solament contacte amb d’autras femnas.

La femna europèa medievala de las classas nautas aguèt una vida fòrça activa en totes los domenis, i comprés lo cultural, coma possibles mecenas, coma demostrèt lo Professor Licenciat d’Istòria Miguel Garcia-Fernández de l’Institut d’Estudis Galhècs Padre Sarmiento e l’Universitat de Santiago de Compostèla, en analisant a la conferéncia “Voses documentadas de femnas representadas en la lirica galhèga e portuguesa” divèrses documents per determinar l’identitat de las destinatàrias de qualques poèmas de la lirica galhèga medievala.

Mejançant aquelas creacions literàrias e en examinant d’archius divèrses e en considerant los trabalhs del filològ italian Giuseppe Tavani, a atengut demostrar la visibilitat e l’activitat de la femna de classa nauta.

La licenciada en Istòria Medievala e Professora Mariña Bermúdez Beloso demostrèt coma la femna, amb protagonisme a la societat medievala, èra utilizada coma otís de propaganda politica (abitualament negativa) contra los enemics. Aquelas femnas pròchas al poder, èran acusadas sovent d’una conducha sexuala pecadoira.

Coma exemple, expliquèt coma la veusa del rei Ferran III de Castelha, Jeanne de Ponthieu, seriá una victima d’aquela propaganda. La reina veusa foguèt acusada d’aver de relacions incestuosas amb lo sieu filhastre, l’infant Enric, e crear un grop de nòbles contraris al regne del sieu autre filhastre lo rei Anfós X de Castelha.

Fin finala, coma representacions, la femna medievala apareguèt en multiplas imatges, sovent coma dama volguda per un trobador, mas tanben coma “soldadeira” en acompanhant de trobadors e de joglars en lors representacions, coma pastoras, en creant un pròpri genre, la pastorala …

Una conferéncia fòrça interessanta foguèt expausada pel licenciat en Umanitats e Jornalisme Abel Vázquez, amb lo títol de “La cançon de malmonjada: estudi d’un genre de votz femenina a la lirica romanica”. En aqueles poèmas trobam una femna qu’es obligada a dintrar en un convent coma monja e lamenta la siá vida, aluenhada del mond e sens poder gaudir dels plasers terrenals. E mai que poiriá semblar un genre popular, aquelas creacions (majoritàriament anonimas), èran creadas per d’òmes de classa nauta, e explicavan pas d’istòrias concrètas, mas analisavan sovent amb unas dòsis de misoginisme una problematica que se debanèt pendent sègles.

Lo cicle finiguèt amb una visita al Musèu Nacional d’Art de Catalonha, que possedís una de las colleccions mai importantas d’art medieval e per aqueles que volgatz conéisser mai, pòdon visitar l’exposicion “Donas medievalas. Realitat e ficcion”.