“De Femnas Medievalas, Realitat e Ficcion”, Exposicion a l’Universitat de Barcelona

Francesc Sangar.- Interessanta exposicion analogica dins la Bastissa Istorica de l’Universitat de Barcelona amb lo títol “De femnas medievalas. Realitat e ficcion”, organizada per l’Institut de Recèrca de las Culturas Medievalas (IRCVM) de la meteissa Universitat. Los panèls incorpòran de còdis QR que dirigisson a de numerics qu’incorpòran d’autres tèxtes, d‘images, de podcasts, un pichon film e una òbra representada al Teatre Romea de Barcelona basada en un debat fictiu entre doas personalitats medievalas opausadas coma foguèron lo misogin Francesc Eiximenis e l’escrivana defensora de las femnas Christine de Pizan.

L’inauguracion de l’exposicion foguèt presentada per Agusti Alcoberro, vicerector de Patrimòni e Activitats Culturalas de l’Universitat. L’idèa basica es luchar contra l’imatge installada en l’imaginari collectiu d’una femna medievala sens preséncia dins de la societat, e cossí explicava pendent la presentacion Gemma Marfany, delegada de divulgacion scientifica de l’universitat, comprene l’importància d’aquelas femnas dempuèi lo contèxt istoric que visquèron. Fòrça imatges de la femna medievala son basadas en d‘opinions dels òmes de l’epòca o de la vision dempuèi la nòstra societat actuala.

 Comprene melhor la femna medievala

Meritxell Simó, comissària de l’exposicion e directora de l’IRCVM, expliquèt als assistents a l’inauguracion, que l’estructura de “De femnas medievalas. Realitat e ficcion”, fondamentada en la divulgacion entre divèrsas disciplinas, se basa en quatre seccions per comprene e aténher la divulgacion en una vision mai completa de la femna europèa medievala.

En lo primièr ais, consacrat a la preséncia de la femna dins de la literatura medievala, nos mòstra la vigéncia perpetuala de qualques concèptes o situacions actualas, que tamben èran viscudas per las femnas medievalas, coma lo “puniment” que impausèt lo marit de la dama del trobador Guillem de Cabestany e remembra la violéncia patida per fòrça femnas uèi. La nòstra societat actuala assaja de luchar contra aquelas situacions, mas observam cossí èran patidas per fòrça femnas medievalas, quand degun ne parlava pas. E desbremba pas l’exposicion l’importància de las “trobairitz”, amb una sensibilitat qu’enriquiguèt la literatura medievala.

La segonda part explica la vida quotidiana de las femnas de la vila de Barcelona que visquèron a l’entorn de l’an 1000. L’exposicion mòstra la biografia excepcionala de Madrona, una femna barcelonesa capturada pendent l’atac d’Almansor contra la vila, mas que luchèt totjorn per lors dreches, coma demostrèt en un jutjament contra lo sieu pròpri fraire per lo sieu eiretatge.

Lo tresen ais es consacrat a l’espiritualitat femenina, que dobrissiá de nòvas possibilitats per viure la religiositat, coma las nomenadas “beguinas”. Sança, una beguina catalana del sègle XIVn, nos mòstra amb la siá biografia aquela autra espiritualitat alternativa. L’exposicion incorpòra lo pichon film “Morir en comunitat” per conéisser melhor aquela vida religiosa.

La quatrena part explica cossí vivián las femnas medievalas lo procès de vielhiment e las consequéncias que patissián en lo domeni social, ont existissiá tanben una discriminacion contra las femnas. L’exposicion mòstra que fòrça femnas devián viure dins “d‘espitals” la darrièra epòca de lors vidas, e fòrça d’elas patissián una marginalizacion fòrça mai visibla.

Lo vicerector de recèrca, Jordi Garcia, defensèt la volontat de l’Universitat de Barcelona de contunhar amb la recèrca e la divulgacion scientifica e umanistica. L’exposicion acabarà lo jorn 17 de Julhet.