Mediterranèu

DE CATARISME A TÍRVIA

Francesc Sangar.- Interessanta nòva jornada de Catarisme a Tírvia, a la comarca catalana del Palhars Sobeiran deman dissabte 13 d’abril, organizada per la meteissa Comuna de Tírvia e las associacions Ilercavònia e Camins dels Catars.

E perqué Tírvia? Pr’amor qu’en aquela vila foguèt arrestat lo darrièr Perfièch Catar, Guilhèm de Belibasta, mejançant una traïson l’an 1321. Arnaut Sicre aviá demandat al Bon Òme qu’abitava a Sant Mateu, al Maestrat valencian, que l’acompanhèsse per donar lo “consolamentum” (una sòrta de benediccion) a una parenta cresenta qu’èra a las pòrtas de la mòrt. En arribant a Tírvia, Arnaut Sicre descobriguèt la sieuna vertadièra personalitat coma mercenari que cercava d’“eretges” per l’Inquisicion. Dempuèi Tírvia, Guilhèm de Belibasta comencèt un darrièr viatge fins a la sieuna execucion a Vilaroja de Termenés.

Una jornada de memòria istorica

La jornada de memòria istorica començarà a dètz oras del matin.  José Luís Soler de l’entrepresa Servitur e de l’associacion Camins dels Catars explicarà lo projècte de crear un itinerari cultural europèu dempuèi lo Maestrat valencian fins a la mitica montanha de Montsegur.

Contunharà la projeccion d’una part del film “Bogre, la Granda Eretgia europèa” del director piemontés Fredao Valla, mai que mai la part qu’explica la persecucion contra los Bons Òmes e las Bonas Femnas a las tèrras occitanas.

Eduard Berga, grand estudiós del Catarisme ofrirà la conferéncia “Tírvia lo darrièr viatge del Perfièch Catar Guilhèm de Belibasta” amb una informacion fòrça basada sus los tèxtes originals del Registre de l’Inquisicion de Jacme Fournièr. Aqueles actes dobriràn un debat sus la vida del darrièr Perfièch.

Pendent la serada, serà plantat un laurièr coma simbòl de patz e libertat, en remembrant la profecia exprimida per Guilhèm de Belibasta quand morissiá: “En sèt cents ans lo laurièr tornarà a verdejar. E, fin finala, una visita per conéisser las estèlas discoidalas bogomilas de la capèla de la Pietat de Tírvia. Una jornada que pòt venir istorica.