Divèrses

E LO REI ANGLÉS FOGUÈT EXCOMUNICAT

Christian Andreu.- L’an 1209 una crosada internacionala foguèt declarada contra Occitània e una armada francesa qu’aviá atanben d’alemands e de flamencs envasiguèt lo país per secutar los bons òmes catars, malnomentats albigeses. Aquò foguèt una mòstra del poder papal car la crosada arribèt per volontat papala e d’interesses reials franceses. Dins un autre país europèu, Anglatèrra, la situacion foguèt parièra: lo país foguèt prèp d’èsser envasit per una autra armada de crosats car lo papa Inocènci III aviá excomunicat lo rei anglés Joan sens Tèrra. Se, fin finala, poguèron pas la conquistar foguèt pr’amor que l’armada reiala anglesa ganhèt diplomaticament lo papat e i aguèt pas cap de guèrra. Çò de meteis assagèt lo rei catalan Pèire I mas sens capitar.

La luha entra la corona anglesa e lo papat demorèt d’annadas e foguèt lèu d’arribar a la guèrra.

Aquela crosada e excomunicacion del rei anglés lo quite an que la crosada e excomunicacion dels nòbles occitans es un episòdi plan desconegut de l’istoria medievala anglesa e europèa. E encara mens pr’amor que l’excomunicacion se produsiguèt sus un dels reis que ja pendent sa vida foguèt fòrça polemic: Joan sens Tèrra.

L’episòdi comencèt, totun, un pauc abans, en julhèt de 1205, quand moriguèt l’arquevesque de Canterbury Hubert Walter. Lo rei Joan volguèt impausar John de Gray coma nòu arquevesque, mas lo Capítol Catedralici de la Catedrala de Canterbury confirmèt que sonque eles podián causir lo nòu òme de la Glèsia. E causiguèron un autre candidat, Reginald, que marchèt a Roma per èsser confirmat.

Apuèi aquò, lo rei Joan sens Tèrra poguèt far cambiar de vejaire los membres del Capítol e envièt de missatgièrs a Roma amb la notícia. Innocenci III volguèt pas confirmar cap d’aqueles candidats e ne causiguèt un tresen, Stephen Langton, aimat pas per dengun. E lo confirmèt oficialament en 1207.

Joans sens Tèrra, rei d’Anglatèrra, patiguèt l’excomunicacion papala car volguèt causir òmes de Glèsia.

Una volontat contraria al drèch

Segon Joan sens Tèrra aquela decision papala èra contrària al drech tradicional anglés pr’amor que lo rei podiá tanben esculhir qual podiá èsser lo nòu arquevesque. E per aquò l’eleccion papala podia èsser una abrogacion (una sòrta de raubament del drech) estrangièra e totalament illegala. Joan sens Tèrra envièt apuèi una comission papala per far cambiar de vejaire lo rei anglés. Aquò venguèt pas e Innocenci III proïbiguèt la comunautat religiosa anglesa far mai de mesas dempuèi 1208. L’excepcion ne foguèt lo baptisme, confession e absolucion finala, que contunhèron, maugrat tot aquò, coma abans.

Per Joan sens Tèrra aquò foguèt coma una sòrta de declaracion de guèrra papala e arrestèt las femnas dels religioses (un fach comun a l’epòca) e confisquèt lors tèrras. Sonque après pagar una granda caucion poguèron la comunautat catolica contunhar la vida vidanta coma abans. En 1209 Innocenci III menacèt lo rei anglés amb l’excomunicacion se reconeissiá pas Langton mas aquò semblèt inquietar pas Joan sens Tèrra: dos de lors aligats; l’Emperaire Oton IV e lo Comte de Tolosa, Raimond VI, ja èran estats excomunicats e aquò començava d’èsser una mòda: lèu totes los monarcas e nòbles europeus serián excomunicats per lo papa e l’excomunicacion perdriá tota valor. Del temps qu’aquò se debanava Joan sens Tèrra comencèt confiscar de proprietats e d’impòstes de la Glèisa Catolica a Anglatèrra e lèu aguèt fins un 14% annadièr de tot l’argent qu’aquela aviá en aquel país.

Una excomunicacion sens de valor

Lo papa Innocenci III foguèt pendent d’annadas enenemic de la corona anglesa.

Urosament pel rei Joan aquela excomunicacion aguèt pas cap de valor real contra aquel rei anglés. E foguèt aital pr’amor que i aguèt pas cap de revòlta contra lo rei. La situacion, totun, arribèt èsser perilhosa car Innocenci III demandèt tornarmai formar una armada de crosats per envasir Anglatèrra coma ja èra estat fach amb Occitània. Mas aquela armada foguèt pas convocada e cap armada de crosats marchèt contra Anglatèrra. La diplomàcia ganhèt la situacion per Joan sens Tèrra. Mas cossí se passèt aquò ?

En 1213 lo rei Joan acceptèt negociar amb lo papat e signèt la reconeissença de Langton a Dover. En mai d’aquò Anglatèrra pagariá 1000 marcs d’aur al papa cada an e 200 mai per Irlanda per tot çò qu’aviá raubat a la Glèsia dempuèi 1209.

De cronicaires contemporanèus afirmèron que Joan sens Tèrra ganhèt pas la guèrra contra lo papat. Mas d’istorians actuals an soslinhat qu’apuèi aquel moment lo papa aparèt totjorn Joan sens Tèrra e fins la sieuna mòrt. Quora lo rei francés decidiguèt conquistar Anglatèrra en 1214 lo papa menacèt de l’excomunicar se o fasiá. E quora los barons angleses revoltats comencèron la guèrra contra Joan sens Tèrra en 1215, lo papa atanben lo defensèt.

Maugrat la defensa finala del papa, Joan sens Tèrra perdèt totas las possesions continentalas que los Plantagenet avián amassat fins al moment.

Foguèt doncas un dels episòdis mai escurs del regnat d’un rei que foguèt tras que polemic segon l’istoriografia; Joan sens Tèrra. E qu’entraïnèt qu’Anglatèrra foguèsse prèp d’èsser envasida per de crosats coma s’èra passat amb los occitans pr’amor de los catars (maugrat qu’aquò foguèsse sonque una excusa).

Lo rei plantagenet, maugrat aquò, foguèt pus abil e intelligent que Innocenci III e amb de diplomacia aguèt son enemic coma amic e aligat fins la fin de sa vida. Benlèu l’unic e darrièr amic qu’aguèt abans de patir una revòlta interna e una guèrra contra França qu’entraïnèt la fin de las possessions anglesas continentalas amassadas per son paire Enric II, e quora l’Aquitània de sa maire Alienòr se perdèt per la corona anglesa per totjorn.