Divèrses

LA VIDA SEXUALA DE LAS FEMNAS MEDIEVALAS

Francesc Sangar.- L’imatge de la femna que defendiá la Glèisa crestiana e la societat europèa medievala oscillava entre d’estereotipes de la femna perfiècha e blosa, representada per la Vèrge Maria, e la femna pecadora representada per la biblica Eva. Amb aquelas circonstàncias, la femna patissiá una restriccion encara mai importanta dins de la siá vida sexuala que la viscuda pels òmes, totalament somesa de manièra mai evidenta a la tòca de la procreacion, en condemnant e en enebint encara mai l’assag de cercar lo desir sexual. Una femna que gaudiguèsse del sèxe èra tanben una pecadora e las flamas del l’infèrn l’esperavan.

Abitualament, la femna fertila maridada medievala patissiá un emprenhament annadièr e la jasilha èra la primièra causa de mortalitat femenina, per las condicions igienicas e sanitàrias, del temps que malastrosament los sieus còrsses patissián amb tantes emprenhaments fòrça problèmas de salut e un vielhiment prematur.

La virginitat de la femna èra desirada mas èra pas una condicion indispensabla pel matrimòni. Fòrça òmes preferissián se maridar amb femnas veusas per “eretar” lo patrimòni de l’anterior marit defunt o de la meteissa femna. Coma exemples poiriam citar lo protagonista de la novèla “Lo Cavalhièr del Leon” de Chrétien de Troyes, Yvan, que se marida amb una dama veusa (lo meteis Yvan èra mòrt amb lo sieu marit en un combat) o lo rei Enric II d’Anglatèrra, maridat amb Aliènor d’Aquitània, qu’aviá anullat lo sieu primièr matrimòni amb lo rei Loís VII de França.

Fòrça desparièra èra la situacion de la femna celibatària qu’aguèsse perdut la virginitat o foguèsse maire. En aqueles cases, la femna èra repudiada e fòrça d’elas acabavan abitualament en se consacrant a la prostitucion coma unica opcion disponibla. La paur a la condemna sociala e l’estricta morala crestiana empedissiá que las femnas poguèsson gausir d’una vida sexuala liura.

Un dels mites dels abuses dels senhors feudals èra lo “ius primae nocte”.

Un dels mites dels abuses dels senhors feudals èra lo “ius primae nocte”, que lo senhor aviá drech a passar la primièra nuèch après lo maridatge amb las serventas de lo sieu fèu. Segon qualques estudis, aquel drech existiguèt, mas foguèt pas practicat pels senhors de manièra tan ampla coma poiriam supausar, e foguèt progressivament suprimit après de qualques revòltas de pageses justament contra los abuses feudals. En qualques cases, aquel drech èra limitat solament al drech del senhor a metre la siá camba sul lièch novial coma simbòl de benediccion e acceptacion d’aquel maridatge.

En la recèrca de la “decéncia” de las femnas, existiguèron qualques sancions impausadas per de senhors feudals a lors vassalhs que penalizavan se las femnas arribavan pas vièrges al matrimòni o s’avián comés d’adultèri. Una situacion coriosa perque aquelas sancions èran pagadas pels marits. E per evitar lo pagament, fòrça adulteris èran amagats. La sancion per adultèri contra la femna e son amant podiá variar dempuèi la preson per totjorn fins a l’execucion publica.

Los viols èran frequents e èran pas consideradas delictes, mas qu’èran interpretadas coma un atac contra l’onor de la familha de la victima o del marit, s’èra maridada. Aquela situacion s’es mantenguda en fòrça legislacions occidentalas fins a de tempses tròp recents, del temps que contunha en d’autras societats. Èra fòrça abitual que la femna violada amaguèsse los faches per la paur a represalhas contra ela meteissa.

La cultura occitana

Una excepcion a aquel contèxt de violéncia sexuala contra la femna se produsiguèt pendent l’epòca dels trobadors e l’amor cortés. La dama es venerada e gaireben idealizada de la part dels poètas, coma una mòstra de vertuts. Paucs còps aquel amor daissava d’èsser platonic e veniá carnal, pr’amor que las damas acostumavan d’èsser maridadas, e la morala governava encara aquelas relacions. Mas trobam qualques cases d’una cèrta libertat sexuala femenina en l’ambient de las còrts trobadorescas. Las meteissas “trobairitz” consacravan tanben las siás creacions poeticas als cavalièrs que las avián enamoradas.

I aviá una cèrta libertat sexuala femenina en l’ambient de las còrts occitanas.

La “trobairitz” coneguda coma la Comtessa Beatritz de Dia als sègles XIIen e XIIIen arribèt a proclamar que “Totas las femnas poscatz èsser liuras a l’ora d’aimar, tanben las vierges, s’èran tanben aimadas!”.

Cossí totjorn, las femnas de la nauta societat, las damas de las còrts, gaudissián d’una cèrta màger libertat. Un cas extrèm se produsiguèt amb Lloba de Penautièr, que demorava en Carcassona, e volguèt se separar de son marit, Jordan de Cabaret. Davant la negativa de la Glèisa a concedir la nullitat, Lloba foguèt obligada a tornar amb son marit, mas mantenguèt una vida sexuala fòrça activa, amb tres aimants abituals, Pèire Rogièr de Mirapeis, Bertran de Saissac e Aimeric de Montreal, e d’autres aimants puntuals, mas de situacions coma la viscuda per aquela dama èran excepcionalas, e se basavan en la libertat que li autrejava lo poder economic eretat per ela meteissa.

Malgrat tota aquela moralitat abituala, la prostitucion èra fòrça frequenta, e “admesa” per la societat (tanben per la Glèisa catolica) perque existissiá un “acòrdi” qu’aconselhava l’existéncia de las prostituidas coma mejan que los òmes maridats poguèsson gaudir del sèxe e demandèsson pas de practicas estranhas a las siás pròprias femnas. Aqueles òmes que volguèssen gaudir de practicas pas acceptadas per l’estament eclesiastic (sèxe anal, posturas pas acceptadas…), podián anar als prostíbols e aital las siás femnas cometián pas cap de pecat. Cossí en fòrça autres aspèctes, en lo sèxe las femnas medievalas se trobavan tanben fòrça marginalizadas.