LOS ESLAUS QUE MARCHÈRON PAS (e 2)
Michal Čukan.- Aprés aquel eveniment los ancians russes adoptèron coma religion estatala lo cristianisme oriental, importat dempuèi l’Empèri Bizantin e espandit dempuèi Kiev vèrs la rèsta dels comtats pus pròches.La lenga escricha èra l’eslau eclesiastic amb alfabet cirilic, desvolopat pels discipols de San Cirili e Metòdi en Bulgaria e Macedònia, en tot seguir una tradicion ja originada en la Granda Moràvia pendent lo sègle IX. En 992 nasquèt en Polotsk la primièra provincia eclesiastica de la Bielorussia actuala.Per refortir la nòva religion que s’espandiguèt sus lo paganisme ancestral, se bastiguèt dins la meteissa vila krivichiana una glèsia monumentala consacrada a Santa Sofia.
Puèi se creèt una autra en Turov, una vila del domeni dels dregoviches, nomenada segon son fondator variag Tur. Los kievians seguiguèron una politica semblabla que la de Polotsk – en tot aver sul tròn turian un de lors princeps e manténer los ligams dinastics entre los comtats. Per ansin, lo comte èra ocupat per la dinastia dels Ruriks. La independéncia de Turov, totun, arribèt pas abans de 1162 amb un acòrdi amb los kievians.
Del comtat de Turov se desseparèt durant la primièra mitat del sègle XII lo comtat d’Smolentsk. Un autre centre de poder dins la zòna.Pel destin dels ancessors dels actuals bielorusses èra cada còp mai importanta la region de Russia Negra o Cernorus,per oposicion a la Belègue Rus o siatz la Russia Blanca.Lo concèpte de Belarus èra encara inexistent dins lo sègle XIII e sonque se coneissián los noms dels comtats respectius.La Rus Negra foguèt una zòna de contacte entre las divèrsas tribus eslavas e balticas e amb lo declin del poder de Kiev, lo comtat de Galitzia aguèt l’egemonia dins la zòna.Entre las vilas pus destacadas del Rus Negra i aviá la de Grodno, mas son importància èra encara segondaria pendent lo sègle XI quand Polotsk èra lo centre social e esperital mai important de la zòna de l’actuala Belarussia que s’aluenhava cada còp mai de l’ influéncia d’un Kiev cada còp mai afeblit per las divisions dinasticas. L’agonia kieviana finiguèt amb l’arribada dels mongols en l’an 1240 e la destruccion de lor vila.
La consolidacion de Bielorussia
Se los conquistaires asiatics practicament finiguèron lo poder d’aquela anciana capitala russa, Bielarussia demorèt sens gaire problèmas maugrat l’ataca de nomadas de l’estepa. L’equilibri del poder entre los eslaus orientals marchèt vèrs Moscovia, tributaria de l’Òrda d’Aur mongolica.
Aital e a diferéncia dels ancessors dels russes actuals, i una part importanta dels ucrainïans actuals, las populacions dels comtat de Polotsk e mai Turov diriggiguèron lor agach vèrs occident e lo nòrd e las rutas comercialas que i aviá amb la region baltica. A mai, podián basar lor singularitat sus l’epòca daurada de Polotsk pendent lo sègle XII. D’aquela epòca cal soslinhar las divèrsas òbras escrichas en eslau eclesiastic per la patrona de Bielarussia, Eufrosina de Polotsk, la primièra escrivana eslavo-orientala coneguda. Mas la casuda de Kiev e Novgorod creèt una situacion nòva per los ancessors dels bielorusses. Se durant de sègles bastiguèron lor identitat dins un contèxt eslavo-oriental, amb la nòva realitat semblariá totalament necessàri que caliá aver mai de relacions socio-culturalas amb lors vesins occidentals.
L’istoria mostrèt que lor destin seriá ligat pendent los proplèus sègles de mai en mai amb lors vesins lituans- encara pagans a l’epòca .- e apuèi amb los poloneses catolics, mas atanben amb una part dels eslaus orientals que vivián al sud del territòri de Pripiatia, en la region situada al torn de Galitzia. Aicí demoravan los ancessors dels ucraïnians occidentals en defòra del poder mongolic. Amb eles los protobielorusses compartirián durant los sègles l’etnonim comun, de rutens o ruteni, en referéncia a lor ric passat, e qu’avián lo quite rite crestian ortodoxe.
