Mediterranèu

LO MUR GRÈC

CAM.- Lo 22 de mai de 1423, lo gobernador otoman de Tessàlia, Turakhan Beg, poguèt, fin finala, trincar la defensa grèga al torn del mur d’Examilion e sacar e raubar la region pendent divèrses jorns. La batalha aviá demorat mai de 2 jorns e ara, las pòrtas del camin vèrs Constantinòble demoravan totalament obèrtas. Pasmens, Beg aguèt paür d’una contrataca bizantina e tornèt tornarmai darrièr lo meteis mur.

Lo mur d’Examilion foguèt un ancian mur que defensava la region dempuèi l’epòca micenica.

Aquela guèrra entre de bizantins e d’otomans aviá començat en 1394 e demorariá encara un an mai. Lo mur grèc d’Examilion foguèt un mur de gaireben 10 quilomètres de longor bastit fasiá de sègles, mas que los bizantins del sègle XIV utilizèron per defensar l’Istme de Corint dels turcs otomans car, se tombava lo mur, lo sol camin terrèstre a travèrs de la peninsula del Peloponés e vèrs tota Grècia demorariá dangierosament obèrt.

Justament, lo mur d’Examilion foguèt un ancian mur que defensava la region dempuèi l’epòca micenica. Ja pendent l’epòca antica, plusors vilas grègas de Peloponés demanèron un mur enlòc d’anar a la batalha de las Termopilas (480 aC). Abans de la batalha de Salamina, en aquel meteis an, lo mur tornèt a èsser demanat de manièra collectiva. Totun, sens lo contraròtle marin de la region lo mur èra brica eficaç.

Un mur micenic

Lo mur grèc del Peloponés foguèt començat a èsser bastit en l’an 408. I a de cercaires que dison qu’en l’an 450. Cossí que siá, foguèt bastit a l’epòca de l’emperaire Teodosi II aC per sauvar Grècia de las invasions barbaras. Quora lo gòt Alaric ataquèt Grècia en l’an 396 e puèi foguèt tanben atacada la meteissa Roma en l’an 410, totes decidiguèron bastir un mur al Peloponés e de biais rapid.

Lo Mur grèc anava dempuèi lo Golf de Corint e fins al Golf d’Egina a travèrs de 7.760 mètres. I aviá tanben una fortalesa amb doas pòrtas. A l’epòca de Justinian foguèron bastidas fòrça torres de defensa e lo nombre total d’aquelas arribèt a 153. Segon divèrsas fònts escrichas, los trabalhaires del mur foguèron los pròpris corintians, que l’aurián bastit e puèi aurián pagat lo sieu manteniment fins al sègle VII. Tre aquel sègle e lo sège XII lo mur grèc demorèt en defòra de servici.

Aital , lo mur demorèt coma l’òbra arqueologica pus importanta de l’epòca de tota Grècia medievala. S’espandissiá al long de 7,5 Km e i aguèt fòrça bastidas que foguèron amassadas al mur, coma lo temple de Poseidon. Las torres èran l’ostal de l’armada. Totun, divèrses tèrratrems provoquèron de damatges al mur e aquò creèt un declin del meteis. Calguèt lo reparar pr’amor qu’èra ja pro damatjat après lo tèrratrem de l’an 551.

Los soldats produsián la sieuna pròpria noiridura amb de bòrias pròchas. Tot aquò entraïnèt la naissença d’una economica locala basada en la preséncia de l’armada romana e bizantina al mur. Èra lo sol camin vèrs Atenas e caliá pagar la dralha locala se los viatjaires volián lo crosar. E, malgrat que balhèt de trabalh a fòrça locals, pas totes volián lo mur e calguèt reforçar la seguretat marina se òm voliá li donar un sens estrategic logic.

Pendent los sègles VI e VII, las pòrtas del mur demorèron barradas. Los arqueològs demorèron estonats pr’amor de l’importància terrèstra economica del camin a Atenas, mas semblariá èsser que los peloponeses, fin finala, n’aurián agut pro e volguèron tornar a èsser independents. Quora i tornèt l’armada bizantina, los abitants locals mostrèron la sieuna oposicion al mur mas tanben als soldats. Quora i aguèron de trabalhs per reforçar la seguretat del mur en l’an 1415, i aguèt una revòlta locala e calguèt enviar l’armada bizantina per la finir.

La cavalariá otomana trinquèt la linha militara de defensa bizantina lo jorn 21 de mai de 1423.

Lo mur tornèt a èsser reparat dempuèi 1415 pr’amor de l’envasion otomana del Peloponés. Totun, los otomans triquèron lo mur après dos dias d’atacas en 1423, e tornarmai en 1431. Lo mur grèc encara tornèt a èsser reparat pels bizantins en 1444 mas los otomans tornèron a lo trincar en 1446 e encara en 1452, pauc abans de la casuda de Constantinòble.

En 1446 los otomans envièron 60.000 soldats al mur amb una companhiá d’artilhariá. Murad II, soldan dels otomans los envièt un còp e autre al mur al long de cinc jorns. Fin finala, lo mur grèc èra sonque de roïnas e los otomans lo crosèron aisidament. Après la casuda del capluòc bizantin, lo mur grèc foguèt abandonat per totjorn. L’empèri bizantin existissiá pas pus e caliá pas pus defensar Grècia.

L’ataca de Turakhan Beg de 1423 se debanèt pr’amor que la cavalariá otomana trinquèt la linha militara de defensa bizantina lo jorn 21 de mai e poguèt dintrar fins a l’interior de la peninsula sens cap contrataca bizantina. Los otomans ataquèron las vilas de Mistras, Leontari, Gardiki e Dabia. L’expedicion otomona enviada mai enlà del mur deviá reconéisser lo terren e sacar lo luòc, car i aviá de venecians pròp.  Après aquò far, se’n tornèt a la seguretat otomana e l’armada turca foguèt enviada a Albània per demanar la talha annadièra. E, malgrat que lo mur demorava obèrt, los otomans anèron pas pus enlà. Mas lo mur grèc d’Examilion, demorèt ja conquistat pels otomans en 1423.

La Redaccion